26 de gener 2009

26 de gener de 2009

(agafa el micro)
He pensat que avui putser, donades les dates, hauria de dir algo especial, però no vull parla de la vida el temps, les decisions, del valor, de la maduresa, i de no se quantes coses més que descobreixes al llarg del teu temps en aquest mòn.
No em sento diferent a fa dos dies i segurament no m'hi sentiré fins que un dia em preguntin "I quans anys tens?" i jo dire "21" i llavors hi haurà aquella guspira, aquell click que fa que de sobte m'adoni de la realitat d'una situació, en aquest cas, que m'he fet un any més gran... I és que aquest matí no m'he enrecordat de quin dia era fins que he rebut el primer mail felicitant-me...
Bé i ja només em queda dir, moltes gràcies.
(salutació)

21 de gener 2009

On connais la chanson

Telling me to go
But hands beg me to stay
Your lips say that you love
Your eyes say that you hate
There's truth in your lies
Doubt in your faith
What you build you lay to waste
This truth in your lies
Doubt in your faith
All I've got's what you didn't take
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
You promise me the sky
Then toss me like a stone
You wrap me in your arms
And chill me to the bone
There's truth in your lies
Doubt in your faith
All I've got's what you didn't take
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
És la meva cançó preferida, evidentment es de Linkin Park - In Pieces

16 de gener 2009

Tot era i no era

Abans del neixement d'aquest món nostre, hi havia el Caos. És a dir, una masa sense forma i sense ànima, anomenada Caos.
Tot estava barrejat i confús, no hi havia cap ordre ni concert. El Sol no feia llum, la Terra no estava suspesa a l'espai, la Mar no tenia vores. El fred i la calor vivien barrejats en una contínua baralla, així com també l'eixut i la humitat. Els cossos lleugers i esl cossos feixucs es confonien i entrexocaven constantment. Tot era a baix i a dalt alhora. Tot era dins i a fora al mateix temps. Tot era i no era.
Fins que una Força sobrenatural, de qui no h a estat revelat el nom ni el llinatge, va decidir de donar un final al Caos. I la Força va començar a posar ordre en el desordre, va separar els elements contraris, a donar forma allò que no en tenia, a deixar unes coses a dalt i unes altres a baix.
I per obra de la Força es va formar el Firmament, amb els seus astres, i la Terra, amb les seves muntanyes i valls, i la Mar, amb les seves aigües innombrables. I així va néixer l'Univers, a punt perquè hi vinguessin esl déus i, més tard, els homes.
Llegenda grega (versió de Miquel Desclot) Això era i no era...pag22

13 de gener 2009

Infinito

Nunca supo donde ir
Nunca supo donde buscar
Siempre contingo hasta el infinito y más allá
Nunca la has visto llorarar
Nunca tuvo necesidad
Siempre mirando hacia el infinito y más allá
Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Nunca la has visto ganar,
Nunca tuvo que luchar
Siempre objetivo el infinito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá