La caseta era groga, d'aquest groc que sembla que obsessiona a tots els Puig-Sureda. Me'n vaig adonar mentre berenava un pa amb nocilla a la porxada que hi ha a la part del darrera. És tal com la recordava, d'una sola planta i teulada baixeta. Entrant davant hi ha un armari amb la rentadora i la secadora, a la dreta un lavabo i a través la meva habitació. A l'esquerra la cuina amb la taula on en Joaquim treballa mentre jo em faig el dinar. Passada la cuina o per l'altra porta de la meva habitació, hi ha la sala d'estar. Ben gran i amplia, amb un parell de sofàs una tele enorme i una taula per menjar. Una paret amb portes de vindre d'on entra tota la llum dona al pati del darrera. Mirant a fora a la dreta queda les habitacions del meu oncle i la de convidats, amb un lavabo entremig.
Des de fora era tal com l'havia dibuixat al paper del bar, sota la meva nova adreça. Era el primer cop que sabia on aniria a viure abans d'haver-hi viscut, era un pensament estrany.
