29/03/09

A dos dies d'acabar-se el març he rebut la bona noticia que de que em deixen participar al projecte del Carmina Burana (ueee) i consideren que tinc tant de talent que ni m'han fet una prova d'accés! (o putser es que ja han llegit el cognom i diuen "una altra Trias? no ve d'aquí")
Sigui com sigui d'aquí poc stare cantant O Fortuna pel carrer tornant de l'assaig i remugant que no me la puc treure del cap, jejejeje

Apa doncs gent! que vagi de gust.

Londres

Bé, al principi no sabia molt que esperar d'aquest viatge. El resultat per això a sigut molt millor del que em pensava.

Tot va començar quan vam decidir ficar-nos els 4 dintre una cabina de telefon típica anglesa i d'allà la cosa va anar degenerant fins que vam (o mes aviat "vaig") acabar plorant del riure a un pizza hut en el nostre ultim sopar.

Vam fer masses coses i vam dir masses tonteries per explicar-ho en 4 lineas, però sempre recordarem frases com

"...i a mi per que m'utilitzes d'excusa?"
"Are you looking for Harry Potter?"
"Que passa amb els 8s que ningu els vol?"
"Quin és el repte d'avui?"
"Mind the gap"
"Jubilee"
I moltes més que segurament seràn molt millors però ara no les recordo...


x + info, pregunteu. jejeje
ptns

A philosophy professor and an economics professor met for lunch one day, and as they were finishing their coffee, the economics professor said, “I need to go and write this semester’s final exam.”
The philosophy professor said, “I have used the same exam every semester.”
The economics professor asked, “After all these years, haven’t the students caught on?” T
he philosophy professor replied, “Oh, I use the same questions, but every semester I change the answers.”

Calçots

Avui hem celebrat una calçotada.
Consisteix bàsicament en menja calçots fets a la brasa amb lo qual pringuen com mai, per sort ens han equipat amb pitets a la mida del pitet per les farinetes de l'Iu.
Tot i que el dia no acompanyava hem arribat a la masia , on ens han assegut a una taula situada en una habitacioneta molt discret. Ens a permes tenir la nostra privacitat que ja ens va bé. Hi havien també el Jan i el Deniel que no han pogut evitar corre al voltan de la taula i fer alguna pastixa amb les restes de un gelat, cafe, vi, sucre, aigua...
Hem tingut la nostra sessió de fotos amb un fotógraf professional, també professor de fotografia.
La foto de la dreta no és més que una mostra de lo bé que ens o passem quan estem tots els cosins junts, jejejeje.

26 de gener de 2009

(agafa el micro)
He pensat que avui putser, donades les dates, hauria de dir algo especial, però no vull parla de la vida el temps, les decisions, del valor, de la maduresa, i de no se quantes coses més que descobreixes al llarg del teu temps en aquest mòn.
No em sento diferent a fa dos dies i segurament no m'hi sentiré fins que un dia em preguntin "I quans anys tens?" i jo dire "21" i llavors hi haurà aquella guspira, aquell click que fa que de sobte m'adoni de la realitat d'una situació, en aquest cas, que m'he fet un any més gran... I és que aquest matí no m'he enrecordat de quin dia era fins que he rebut el primer mail felicitant-me...
Bé i ja només em queda dir, moltes gràcies.
(salutació)

On connais la chanson

Telling me to go

But hands beg me to stay

Your lips say that you love

Your eyes say that you hate

There's truth in your lies

Doubt in your faith

What you build you lay to waste

This truth in your lies

Doubt in your faith

All I've got's what you didn't take

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

You promise me the sky

Then toss me like a stone

You wrap me in your arms

And chill me to the bone

There's truth in your lies

Doubt in your faith

All I've got's what you didn't take

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

És la meva cançó preferida, evidentment es de Linkin Park - In Pieces

Tot era i no era

Abans del neixement d'aquest món nostre, hi havia el Caos. És a dir, una masa sense forma i sense ànima, anomenada Caos.

Tot estava barrejat i confús, no hi havia cap ordre ni concert. El Sol no feia llum, la Terra no estava suspesa a l'espai, la Mar no tenia vores. El fred i la calor vivien barrejats en una contínua baralla, així com també l'eixut i la humitat. Els cossos lleugers i esl cossos feixucs es confonien i entrexocaven constantment. Tot era a baix i a dalt alhora. Tot era dins i a fora al mateix temps. Tot era i no era.

Fins que una Força sobrenatural, de qui no h a estat revelat el nom ni el llinatge, va decidir de donar un final al Caos. I la Força va començar a posar ordre en el desordre, va separar els elements contraris, a donar forma allò que no en tenia, a deixar unes coses a dalt i unes altres a baix.

I per obra de la Força es va formar el Firmament, amb els seus astres, i la Terra, amb les seves muntanyes i valls, i la Mar, amb les seves aigües innombrables. I així va néixer l'Univers, a punt perquè hi vinguessin esl déus i, més tard, els homes.

Llegenda grega (versió de Miquel Desclot) Això era i no era...pag22