Capítol 21: Tot depèn de l'elecció

(Translation)
Les eleccions per president aquí als Estats Units em van agafar una mica per sorpresa. La veritat és que estava tant pendent de manifestacions i declaracions d'independència de l'altre banda de l'Atlàntic que de sobte em vaig trobar en la setmana de les eleccions. Com a immigrant tampoc podia votar així que tampoc hi vaig parar massa atenció, però algunes coses sí que em vaig fixar.

"Watch the world come alive tonight"

Capítol 20: Conseqüències de la diada

(Translation)
Era dilluns al vespre i jo estava emocionada amb les expectatives per la possible manifestació multitudinària el dia següent. Dimarts 11 de setembre pel matí em vaig llevar d'hora per classe i no vaig poder llegir els diaris fins al migdia. Però llavors les coses ja estaven molt animades i ja havien anunciat les primeres xifres amb més d'un milió de participants. Jo em vaig girar emocionada per explicar algú que el meu país per fi coincidia amb la meva opinió de que havíem de ser lliures. Era un gran moment però no hi havia ningú que compartís i entengués el que allò significava. Tenia ganes que fos dissabte i poder trobar-me amb els altres catalans, celebrar la diada i que per fi algú et mirés i compartir l'emoció de les possibilitats de les conseqüències d'un moment com aquell.

Un dia al Hornet

Hornet

 Fa uns dies vaig anar a Alameda. Em van convidar a veure un portavions que tenen allà guardat que va participar en la segona guerra mundial. Ens van explicar com era un dia de feina al Hornet. Després a baix ens van explicar com havien anat a buscar Neil Armstrong. Va ser el dia després de la trista notícia que havia mort, casualitats de la vida. 

Aquí us deixo unes fotos amb mini descripcions.

Capítol 19: Ara fa un any

Vaig arribar cansada d'un vol fatídic i llarg. Massa llart, tant que em va fer perdre un dia de feina. Vaig arribar un dimecres quan hauria d'haver arribat un dimarts, i dijous ja estava treballant a les 8 del matí. Divendres vaig compensar les hores perdudes aquell dimecres i dilluns i dimarts seguen en vaig sumar les últimes pel mes de juliol.
Agost va començar tranquil, sense gaire feina ni coses a fer, com si fos un agost estiuenc algun lloc de Catalunya, amb l'excepció que el temps no acompanyava. Malgrat el sol, les temperatures no pujaven dels 18 graus a casa, a fora el vent bufava amb força i la sensació era de encara més fred.
La primera setmana vaig treballar poques hores però aquell cap de setmana vaig anar a Alameda on havia d'ajudar a netejar el jardí de la casa on ens havíem quedat amb la meva amiga. Al arribar per això em van proposar d'anar a mirar un parell de "garage sale" per aviam si podia trobar alguna cosa que em faltava al pis. Vaig acabar passant tot el dia donant voltes comprant coses, una tele, una pilota de basquet, dos radiadors (un només funcionava la meitat i jo no el vaig pagar), penjadors, coberts i coses per la cuina... i tot va costar menys de 10 dollars. Després vam anar a comprar un aspirador. Al vespre feien una pel·lícula a l'aire lliure, així que em vaig vestir amb la millor roba d'hivern i vaig quedar amb uns amics per veure-la i passar l'estona (16 candles), per sort tampoc vam acabar molt tard. Diumenge vaig tenir rodatge que va durar fins dimecres, cada dia durant més de 8h d'intens treball portant coses amunt i aball. Ho havia trobat a faltar. Un parell de tardes per això em van trucar per anar a treballar, així que vaig haver de deixar-ho durant dues tardes. La tercera i última va ser perquè tenia el torn per matricular-me a les 17.45.
Les matrícules no van anar tant bé com s'esperava, m'havia tocat un dels últims dies i moltes classes ja estaven plenes, no sabria com acabaria el meu horari fins dues setmanes havent començat les classes.

NA. Han sigut unes vacances llargues, però ara ja sant tornem-hi que no ha estat res.

Hola Avi, som els néts, part de les conseqüències.

Aquelles conseqüències de la vida tant completa i feliç que has sigut capaç de tenir. Hem compartit moltes coses i entre tots hem aconseguit fer-ne una llarga llista. No les recordarem totes, que seria una altra vida, però sí volem compartir-ne algunes.

Si alguna cosa hem pogut aprendre tots de tu és que a la vida hi ha moltes coses i que cal saber preocupar-se pel que és realment important i disfrutar de la resta, encara que siguin les aigües congelades de port en què sempre exclamaves “Mmmm que bona!” Podies seure i relaxar-te a la Toutoune mentre era timotejada per un nen o una nena de 10 anys i quan demanàvem instruccions sempre responies “Donde hay capitán, no manda marinero” i bon mariner que eres amb el teu vestit blau i barret, sense pipa però amb la barba blanca, explicant contes i històries de batalletes.

I aventures, com la del Canigó, en què vas demostrar ser capaç de superar grans adversitats i vas tornar a casa com si res no hagués passat. Perquè pots tornar a casa des del Canigó, però , com pots perdre la clau cada any?! I, precisament el dia de reis! Sort que nosaltres som tant hàbils que sempre la trobem i podem celebrar el dinar feliçment tot cantant O’tannenbaum, i la resta de cançons del teu cançoner privat. Per cert, esperem que el puguem trobar com la clau. Saps de què parlem oi?

O et faràs el despistat, fent veure que no t’enteres de res però després ho saps tot? Com t’informaves tant bé amb el teu programa de la dona rossa que s’acomiadava amb “Adiós corazones” “Adiós”. I els barrets que criticaves a la senyora aquella... la reina d’Anglaterra, era per enveja de la teva col·lecció? I aquesta mania teva de pujar el volum de la tele per fer-nos callar!

I d’aquestes n’hi ha moltes més, com la manera de pelar la taronja com les tietes, no ho oblidarem i ho trobarem a faltar, per molta ràbia que et faci que ens enyorem. Plorarem i et recordarem per la gran persona i avi que has sigut.

Una abraçada forta de Roger, Anna, Guillem, Berta, Clara, Cèlia, Carlota, Daniel, Jan, petit japonès, i el teu besnét preferit Iu.

PD: Vigila les juergas amb el Torremiula i les vostres bromes!

Capítol 18: una visita part 2

(Translation)

Va arribar el cap de setmana per això i l’aniversari del Golden Gate Bridge que feia 75 de la seva construcció, vam passejar una estona per la costa però aviat ens vam buscar un lloc a la platja des d’on deien que hi havia bones vistes i vam poder veure la posta de sol i finalment els focs artificials espectaculars.