26 de gener de 2009

(agafa el micro)
He pensat que avui putser, donades les dates, hauria de dir algo especial, però no vull parla de la vida el temps, les decisions, del valor, de la maduresa, i de no se quantes coses més que descobreixes al llarg del teu temps en aquest mòn.
No em sento diferent a fa dos dies i segurament no m'hi sentiré fins que un dia em preguntin "I quans anys tens?" i jo dire "21" i llavors hi haurà aquella guspira, aquell click que fa que de sobte m'adoni de la realitat d'una situació, en aquest cas, que m'he fet un any més gran... I és que aquest matí no m'he enrecordat de quin dia era fins que he rebut el primer mail felicitant-me...
Bé i ja només em queda dir, moltes gràcies.
(salutació)

On connais la chanson

Telling me to go

But hands beg me to stay

Your lips say that you love

Your eyes say that you hate

There's truth in your lies

Doubt in your faith

What you build you lay to waste

This truth in your lies

Doubt in your faith

All I've got's what you didn't take

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

You promise me the sky

Then toss me like a stone

You wrap me in your arms

And chill me to the bone

There's truth in your lies

Doubt in your faith

All I've got's what you didn't take

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

So I, I won't be the one

Be the one to leave this

In pieces

And you

You will be alone

Alone with all your secrets

And regrets

Don't lie

És la meva cançó preferida, evidentment es de Linkin Park - In Pieces

Tot era i no era

Abans del neixement d'aquest món nostre, hi havia el Caos. És a dir, una masa sense forma i sense ànima, anomenada Caos.

Tot estava barrejat i confús, no hi havia cap ordre ni concert. El Sol no feia llum, la Terra no estava suspesa a l'espai, la Mar no tenia vores. El fred i la calor vivien barrejats en una contínua baralla, així com també l'eixut i la humitat. Els cossos lleugers i esl cossos feixucs es confonien i entrexocaven constantment. Tot era a baix i a dalt alhora. Tot era dins i a fora al mateix temps. Tot era i no era.

Fins que una Força sobrenatural, de qui no h a estat revelat el nom ni el llinatge, va decidir de donar un final al Caos. I la Força va començar a posar ordre en el desordre, va separar els elements contraris, a donar forma allò que no en tenia, a deixar unes coses a dalt i unes altres a baix.

I per obra de la Força es va formar el Firmament, amb els seus astres, i la Terra, amb les seves muntanyes i valls, i la Mar, amb les seves aigües innombrables. I així va néixer l'Univers, a punt perquè hi vinguessin esl déus i, més tard, els homes.

Llegenda grega (versió de Miquel Desclot) Això era i no era...pag22

Infinito

Nunca supo donde ir
Nunca supo donde buscar
Siempre contingo hasta el infinito y más allá

Nunca la has visto llorarar
Nunca tuvo necesidad
Siempre mirando hacia el infinito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Nunca la has visto ganar,
Nunca tuvo que luchar
Siempre objetivo el infinito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá