13 de desembre 2009

Zahir




"Escuchar música a volumen bajo, hablar bajo, llorar a escondidas, porque yo soy el Zahir todopoderoso, aquel que dictó las reglas del juego, la distancia de los raíles, la idea del éxito, la manera de amar, la importancia de las recompensas."
Paulo Coelho- El Zahir


28 de novembre 2009

Últim cap de setmana.
Ja queda menys encara. Ha sigut una bona experiència, molt recomanable.
A la foto, tot l'equip de plató 2 més alguns actors i productors, el dia de l'acomiadament de la comissaria.
Bona sort a tots, ha sigut un plaer.

Buena suerte a todos, ha sido un verdadero placer.

16 d’octubre 2009

Per un bon cap de setmana


Tot i lo monotemàtiques que hem demostrat ser, ha sigut un bon cap de setmana. Una de les millors carreteres mai conduides.
Best ride ;)

la foto no es meva, per sort estava conduint

12 de setembre 2009

11 de setembre

I queden momés unes hores perque arribi m'ha germana!! Ueee!
I s'acaba l'estiu i ara tothom treballa o estudia, i torna a casa i s'acaben les vacances.
Haig de dir però que em fa una mica de pena perque ha sigut un dels millors estius! Moltes gràcies a tots els que m'heu acompanyat i als que he conegut!

Cançó de l'estiu: El mar, el mar, el mar!
(ho sento quintanes es lq ia)

:):):):)

17 d’agost 2009

De tornada, un altre cop...

De tornada un altre cop.
I que dir... Després d'una setmana visitant el país més diferent on he viatjat mai, costa resumir les experiencies i sensacions en poques linies...
Suposo que he tingut sort de poder compartir l'estada amb gent del país i així he aprés més l'idioma, les costums, maneres...
Així que donar les gràcies a tots els que m'heu acompanyat, els que m'han acollit i a tots als que han han ajudat a fer d'aquesta una de les experiencies més inoblidables de la meva curta vida.
Recomano a tothom que pugui que viatgi i convisqui amb la gent d'un pais extranger, inclus una setmana m'ha donat per apendre i adonar-me de com realment són de diferents totes les cultures.
I res més!
Slama.

04 de juliol 2009

Aquest any si!

Ueee aquest any m'he enrecordat que avui era el meu sant, més aviat vaig tenir un moment d'il·luminació ahir a l'hora d'esmorzar, i com es normal avui ja ni m'enrecordava. jejeje
Aprofito aquesta entrada per explicar que fa uns dies que vaig torna de Sardenya i haig de dir que va ser un dels millors viatges. Si senyor. Vaig poder veure que és una illa molt interessant amb un paisatge maravellos i vaig poder gaudir d'una companyia estupenda!
No explicaré el viatge per que vam fer moltes coses i sobretot moltes tonteries, pero això no treu que ens ho passessim molt bé o que inclus aprenguessim a inventar-nos el italia de manera comprensible, també vam ampliar el nostre vocabulari català amb coses com "s'han tobugat" o "gregoides".
Definitivament cal repetir!!
Total m'auto felicito i fins aviat!

19 de maig 2009

Aquests dies

Estudiar i treballar, sospirar, llegir, corregir, cantar, desesperar-se, i tornar a començar i lo típic.
I així continua fins a l'estiu....
Aix (sospir) amb lo bé que s'està de vacances....(sospir)


(Franz Ferdinand - Walk Away)

23 d’abril 2009

12 d’abril 2009

Setmana Santa amunt i avall

Hem aprofitat el cap de setmana ( o la nostra versió de cap de setmana de dijous a dissabte)

Besalú
Colliure
Perpinyà
Banyoles
Conillets
Porcs
Cabres
Cavalls
Gossos
Processor

Bon dia, bon jour, adeu, au revoir, gràcies i shukran!

01 d’abril 2009

Si no vols veure els teus desigs frustrats, no desitgis mai sinó allò que sols de tu depèn.

Epictet, filòsof grec

29 de març 2009

29/03/09

A dos dies d'acabar-se el març he rebut la bona noticia que de que em deixen participar al projecte del Carmina Burana (ueee) i consideren que tinc tant de talent que ni m'han fet una prova d'accés! (o putser es que ja han llegit el cognom i diuen "una altra Trias? no ve d'aquí")
Sigui com sigui d'aquí poc stare cantant O Fortuna pel carrer tornant de l'assaig i remugant que no me la puc treure del cap, jejejeje

Apa doncs gent! que vagi de gust.

20 de març 2009

Londres

Bé, al principi no sabia molt que esperar d'aquest viatge. El resultat per això a sigut molt millor del que em pensava.

Tot va començar quan vam decidir ficar-nos els 4 dintre una cabina de telefon típica anglesa i d'allà la cosa va anar degenerant fins que vam (o mes aviat "vaig") acabar plorant del riure a un pizza hut en el nostre ultim sopar.

Vam fer masses coses i vam dir masses tonteries per explicar-ho en 4 lineas, però sempre recordarem frases com

"...i a mi per que m'utilitzes d'excusa?"
"Are you looking for Harry Potter?"
"Que passa amb els 8s que ningu els vol?"
"Quin és el repte d'avui?"
"Mind the gap"
"Jubilee"
I moltes més que segurament seràn molt millors però ara no les recordo...


x + info, pregunteu. jejeje
ptns

19 de febrer 2009

A philosophy professor and an economics professor met for lunch one day, and as they were finishing their coffee, the economics professor said, “I need to go and write this semester’s final exam.”
The philosophy professor said, “I have used the same exam every semester.”
The economics professor asked, “After all these years, haven’t the students caught on?” T
he philosophy professor replied, “Oh, I use the same questions, but every semester I change the answers.”

01 de febrer 2009

Calçots

Avui hem celebrat una calçotada.
Consisteix bàsicament en menja calçots fets a la brasa amb lo qual pringuen com mai, per sort ens han equipat amb pitets a la mida del pitet per les farinetes de l'Iu.
Tot i que el dia no acompanyava hem arribat a la masia , on ens han assegut a una taula situada en una habitacioneta molt discret. Ens a permes tenir la nostra privacitat que ja ens va bé. Hi havien també el Jan i el Deniel que no han pogut evitar corre al voltan de la taula i fer alguna pastixa amb les restes de un gelat, cafe, vi, sucre, aigua...
Hem tingut la nostra sessió de fotos amb un fotógraf professional, també professor de fotografia.
La foto de la dreta no és més que una mostra de lo bé que ens o passem quan estem tots els cosins junts, jejejeje.

26 de gener 2009

26 de gener de 2009

(agafa el micro)
He pensat que avui putser, donades les dates, hauria de dir algo especial, però no vull parla de la vida el temps, les decisions, del valor, de la maduresa, i de no se quantes coses més que descobreixes al llarg del teu temps en aquest mòn.
No em sento diferent a fa dos dies i segurament no m'hi sentiré fins que un dia em preguntin "I quans anys tens?" i jo dire "21" i llavors hi haurà aquella guspira, aquell click que fa que de sobte m'adoni de la realitat d'una situació, en aquest cas, que m'he fet un any més gran... I és que aquest matí no m'he enrecordat de quin dia era fins que he rebut el primer mail felicitant-me...
Bé i ja només em queda dir, moltes gràcies.
(salutació)

21 de gener 2009

On connais la chanson

Telling me to go
But hands beg me to stay
Your lips say that you love
Your eyes say that you hate
There's truth in your lies
Doubt in your faith
What you build you lay to waste
This truth in your lies
Doubt in your faith
All I've got's what you didn't take
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
You promise me the sky
Then toss me like a stone
You wrap me in your arms
And chill me to the bone
There's truth in your lies
Doubt in your faith
All I've got's what you didn't take
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
So I, I won't be the one
Be the one to leave this
In pieces
And you
You will be alone
Alone with all your secrets
And regrets
Don't lie
És la meva cançó preferida, evidentment es de Linkin Park - In Pieces

16 de gener 2009

Tot era i no era

Abans del neixement d'aquest món nostre, hi havia el Caos. És a dir, una masa sense forma i sense ànima, anomenada Caos.
Tot estava barrejat i confús, no hi havia cap ordre ni concert. El Sol no feia llum, la Terra no estava suspesa a l'espai, la Mar no tenia vores. El fred i la calor vivien barrejats en una contínua baralla, així com també l'eixut i la humitat. Els cossos lleugers i esl cossos feixucs es confonien i entrexocaven constantment. Tot era a baix i a dalt alhora. Tot era dins i a fora al mateix temps. Tot era i no era.
Fins que una Força sobrenatural, de qui no h a estat revelat el nom ni el llinatge, va decidir de donar un final al Caos. I la Força va començar a posar ordre en el desordre, va separar els elements contraris, a donar forma allò que no en tenia, a deixar unes coses a dalt i unes altres a baix.
I per obra de la Força es va formar el Firmament, amb els seus astres, i la Terra, amb les seves muntanyes i valls, i la Mar, amb les seves aigües innombrables. I així va néixer l'Univers, a punt perquè hi vinguessin esl déus i, més tard, els homes.
Llegenda grega (versió de Miquel Desclot) Això era i no era...pag22

13 de gener 2009

Infinito

Nunca supo donde ir
Nunca supo donde buscar
Siempre contingo hasta el infinito y más allá
Nunca la has visto llorarar
Nunca tuvo necesidad
Siempre mirando hacia el infinito y más allá
Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Nunca la has visto ganar,
Nunca tuvo que luchar
Siempre objetivo el infinito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá

Y no...Nunca fue real
Y no...Nunca estuvo mal
Siempre contigo hasta el infito y más allá