Podria dir que l'experiència va ser com a mínim interessant. Cada polític (ministres, secretaris, ex-presidents,etc) va explicar el seu punt de vista sobre la situació en la que es troba el seu país actualment.
Haig d'admetre que personalment no conec profundament el tema. Les informacions que m'arriben són a través d'amistats i dels escassos reportatges que els mitjans han dedicat a tot el què està passant.
Total que estava jo asseguda en aquelles cadires de l'auditori escoltant a un dels polítics, (que de fet era economista) parlar sobre lo molt que havia avançat el Marroc en aquests últims anys. Que s'han anat fent progressos a poc a poc i que gràcies a ells el Marroc no es trobava en la situació en la que estan altres països com Egipte o Tunísia, i va deixar anar un "Nosaltres us hem salvat!".
Llavors em va venir aquesta imatge al cap (i vull remarcar que sóc plenament conscient de la manca d'informació que tinc). L'únic que vull dir és que per una per una persona com jo dóna la sensació que aquest home pretén que el poble de Marroc els estigui agraït de que les coses no vagin pitjor, però parlant amb la gent que hi viu o hi ha viscut no em semblen gent que consideri que visqui en gaudint de privilegis ni llibertats, més aviat el contrari.
Per tant, senyor economista/polític expliqui'm de què els heu salvat exactament si se senten lligats de mans i peus igualment, privats de llibertats?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada