Capitol 11: tremolors per Halloween

Carabasses al mercat

Estirada al llit, llegint comunicats internacionals en totes les xarxes socials i de sobte comentaris de la gent de San Francisco van començar a ser molt semblants "Acabo de passar el meu primer terratrèmol". Terratrèmol? On? Quan? 

Vaig sortir de l'habitació i vaig veure el meu oncle treballant tranquil·lament. "Diuen que hi hagut un terratrèmol" "A si?" "Ara a les 4, tu has notat res?" "No, deu haver sigut molt suau, ho pots mirar per internet si vols". Vaig tornar a l'habitació i vaig buscar per internet algun lloc on em diguessin quins terratrèmols hi havia hagut. Vaig trobar una pàgina on sortien amb llista i marcats en negreta els que havien sigut importants. Semblava que a les 4 havien passat un a Berckley de 3.8. Vaig sortir amb el portàtil a la mà i ho vam estar comentant amb el meu oncle, no era gaire exagerat i per tant era normal que no haguéssim notat res. Així que vaig passar la resta de la tarda mirant quins terratrèmols hi havia hagut i com estaven les plaques tectòniques, etc. Dos minuts abans de les 8 la casa es va començar a moure, no era el terra com jo havia pensat era la casa en moviments que semblava que llisqués sobre el terra, em vaig aixecar encara tot tremolant i vaig treure el cap per la porta, el meu oncle era mirant la televisió assegut al sofà i al sentir la porta es va girar. "Aquest han sigut tres" "Això és un terratrèmol?" "Si, però no gaire fort, m'imagino que 3 o així" "Ara ho buscaré", em vaig tornar a ficar a l'habitació, havia sigut de 4.0 a Berckley un altre cop. No hi havia comentaris a internet però jo vaig pensar el meu d'acord amb la tradició que s'havia creat de explicar cada cop que es passava un terratrèmol.

Fog (un anunci per anar en  bici per  San Francisco)

No en vam tornar a tenir més aquell dia. L'endemà a l'escola tothom ho comentava, "El vas notar?" "Si, jo era a classe i tothom va callar de cop" "Doncs jo era amb el novio mirant la tele i no entenia el que estava passant", per sort havia sigut un petit i tothom tenia comentaris a fer, ningú havia passat gaire por.

 I la setmana va passar tranquil·la sense més mogudes. Aquell cap de setmana m'havien convidat a les primeres festes de Halloween. Semblava exagerat perquè era una setmana abans del dia oficial però després de veure la gent parlar-ne des de feia un mes, entenia perquè alguns podien estar impacients per celebrar-ho. Així que dissabte vaig anar a una festa d'una amiga d'una de les catalanes que havia conegut al sopar on havia tornat amb els dos dracs. Hi havia una pila de gent que evidentment no coneixia però això no va ser un impediment perquè una m'expliques com havia sigut la conversa sobre sexe que havia tingut amb sa mare als 16 anys. Semblava que aquí els desconeguts i els amics es barrejaven fàcilment, i això em va permetre tenir converses inusuals com aquesta cert, però també anar parlant una mica amb tothom tranquil·lament, sense sentir-me de fora. També vaig conèixer als nens de la meva amiga i al marit, que era una persona molt interessant i viatjada, vam estar parlant del Marroc i les diferencies culturals del món i compartint experiències. Després quan els nens estaven aborridissims d'estar a la festa es van posar a veure "Regreso al futuro". Va ser molt divertit veure-la en anglès i des de la perspectiva d'ara, feia molts anys que no l'havia vist, només vaig veure un tros perquè de seguida vaig trobar algú amb qui fer conversa.

 L'endemà, diumenge, hi havia una altra festa de Halloween, però aquest cop a DNA club, un club que el meu oncle hi anava sovint quan va arribar aquí feia 20 anys, es veu que fins i tot era amic del porter que era francès. Ara el porter ja no era francès i era un club important de la ciutat, hi havia una festa organitzada per les associacions d'asiàtics de l'escola i per tant estava ple de japonesos, xinesos i coreans, però també dels que havien fet intercanvis al Japó però eren americans. Vaig veure que coneixia a bastanta gent, i també va ser una nit molt divertida. Van venir uns amics alemanys d'una amb les que havia anat jo i una de les alemanyes anava tant borratxa que ens va oferir espectacle per tota la nit. També vam trobar un tub florescent que tiràvem a l'aire aviam qui el llançava més amunt. La majoria no tenien 21 anys i per tant ningú havia begut, era un joc una mica absurd... També hi va haver un concurs de disfresses. Vam marxar no gaire tard perquè jo havia d'agafar l'últim tren a casa.

I la setmana següent l'ambient va canviar completament, hi havia exàmens i per tant sessions d'estudi en grup i estrès pels treballs i tot l'ambient de festa que hi havia hagut pel cap de setmana va marxar volant per la finestra. Fins la nit de Halloween al 31 d'octubre. Era un dilluns i just un dilluns que havia tingut un examen de música en el que havia cantat Amazing Grace i Caro Mio Ben. Però la professora ens va dir que ningú havia tingut menys d'un A- i un grup ho havia fet molt pitjor que nosaltres, vull dir una parlava, i per tant suposo que tenia un A, res que no poguéssim celebrar.

Així que aquella nit, vaig quedar amb la meva amiga japonesa convencent-la que només estaria aquí un any i si no aprofitava ara, ja em diria quan, i vam anar a Castro, el barri gai i (com diuen aquí) per tant on hi havia més festa. Castro havia sigut el centre de les festes de Halloween fins que hi va haver problemes fa uns anys i la policia havia decidit que s'havia acabat. Per tant a cada cantonada estava ple de policies que primer no sabíem si anaven en serio però després vam veure ràpidament que sí quan ens van dir que ens moguéssim, que no ens podíem aturar al mig d'un lloc que hi havien balles (ens estàvem fent una foto amb la bandera gai enorme que hi ha allà). Vam anar caminant, fent fotos a la gent, fent-nos fotos amb ells, ens deien coses i nosaltres responíem animadament, eren com les festes de gràcia però tothom disfressat. Vam trobar un bar que tenia bona pinta i on ens van servir una combinació estranya perquè no tenien Fanta de taronja ni 43 i jo no sabia els noms en angles de cap alcohol que m'agradés, així que em va dir "No tinc fanta però et puc fer suc de tronja i aigua amb gas" "Vale, i algun rom dolç?" I tatxàn, una convinació dolça i suau que vam compartir la resta de la nit. En algun moment se'm va acostar un dels cambrers i se'm va quedar mirant, i jo el vaig mirar, semblava que s'estigues pensant algo, dubtava. Llavors se'm va apropar i em va dir "Ets un noi o una noia?" "Una noia" vaig respondre sense estar molt segura de què volia fins que va respondre "Llàstima perquè estava pensant de lligar amb tu" vaig riure "Doncs llàstima però gràcies" i va marxar. Em vaig girar a la meva amiga i vam riure molt. No va ser l'únic comentari que vaig rebre aquella nit, semblava que com a noi gai tenia molt èxit a la zona.

Així que un cop més quan se'ns va fer tard vam haver de marxar per agafar l'últim tren cap a casa, però ja va anar bé perquè aquella setmana encara no havien acabat els exàmens i calia concentrar-se en les notes. 

Dimecres vaig aconseguir després de molts esforços obrir un compte corrent, portava 2 setmanes intentant-ho però sempre em faltava algun paper o documentació, i al final ho vaig aconseguir, no només el compte corrent sinó fer-me famosa en aquella petita oficina, per sort eren gent molt amable. Però quan vaig intentar entrar al compte de Barcelona per fer la transferència em van bloquejar el compte després de masses intents d'entrar el pin... Els problemes no acaben mai.

I de regal...