18 de desembre 2011

Capítol 12: Yosemite, tió i examens

Havia acceptat una invitació per anar a Yosemite National Park, però no sabia ni on era. L'únic que en sabia era que el meu oncle sovint hi anava a fer senderisme. Algun dia havia intentat que m'expliqués on queia però per això necessitava altres referències geogràfiques que no tenia.
Després i gràcies a una recerca ràpida per internet vaig saber on era. Era a 4hores de viatge cap al SE, prop del poble de Mariposa. El parc en sí és enorme i nosaltres només volíem fer el que es coneix com a Yosemite Valley, que és una vall bastant gran amb un cim on hi ha una pedra que tothom hi vol pujar i tres cascades, dues de les quals estan dins la llista de les 10 cascades més altes del món. Encara no se si són les que vam veure.
Ens vam llevar a dos de sis, quan encara era fosc i feia molt fred. Havíem quedat que ens passarien a buscar a les 6 però la noia que conduïa es va perdre i va arribar tard. Després ens vam perdre entre les sortides i entrades de l'autopista o sigui que vam arribar molt més tard del que preteníem al parc. Però un cop ho vam trobar i vam poder visitar-lo va valdre molt la pena. Vam fer la volta principalment en cotxe, parant de tant en tant per fer algunes fotos. Vam sortir que ja es ponia el sol rera les muntanyes. Vaig arribar a casa a quars de 8 just per sopar però no hi havia ningú i vaig fer-me algo ràpid i a quars d'onze quan van tornar jo ja estava roncant profundament.
El dia següent teniem una festa amb part de la comunitat catalana. Es veu que és tradició aquí fer el tió abans que tothom marxi per Nadal. Així que pel matí vam estar creant espai, amagant mobles delicats i vaig somriure pensant que era com les festes que organitzava la meva àvia a casa seva. Cap a les dues va aparèixer gent i tothom portava coses per menjar bastant bones, fins i tot vam tenir torrons! I vaig estar parlant amb la gent, alguns ja els coneixia, altres no, però amb tot va ser una bona tarda. Cap a les 4 vam fer el tió, jo no l'he vist mai en directe i tot i que conec la teoria molt bé mai havia vist els nens cantant. Ara bé no se si passa a la resta del món (espero que no) però aquests nens no canten. Érem un grup de dones assegudes al terra cantant una versió que no era cap de les que havia sentit abans i els nens mirant-nos amb una cara de "no se que faig aquí ni que està passant" molt típica dels nens quan gent més gran fa coses poc coherents. Després els grans vam poder tenir una rifa. Jo amb el meu número 144 em va tocar una pila d'imants, un obridor amb una mini navalla,  uns plàstics per posar als gots i que tothom sàpiga de qui son, un tap per un cop s'ha obert l'ampolla i algo més. Evidentment la meitat va anar a parar a Barcelona i amb la gent que pot fer festes i veu alcohol.

Tot això va fer que el cap de setmana fos molt divertit i entretingut, però aquell dilluns tenia una pila de feina per entregar i el primer dels últims exàmens. I aquest el van seguir tres dies d'estudi i divendres finalment tenia els tres exàmens importants. De difícil a fàcil: Mates, Història i Anglès. Mates era a les 8 del matí i per tant havia de despertar-me a les 6 del matí. Tenia poca estona entre els exàmens i patia pel d'anglès en que havíem d'escriure una bona redacció en 2hores, sense falta i ben organitzat! Jo volia dir-li "Mira senyora professora, o bé escric algo coherent o reviso les faltes de gramàtica i organitzat però tot és una mica impossible" i més després d'haver fet història i haver-me llevat tant d'hora em quedaria sense concentració i no volia fer-ho tot depressa i corrents. L'examen havia de començar a les 13.30 però a l'aula hi havia gent fent classe, i després de moltes discussions vam haver de buscar-nos una altra aula, i entre anades i vingudes de la professora vam començar a les 2.00 (hora de dinar!!) i jo estava dels nervis, tot i que els altres examens havien anat millor del que m'esperava i no estava tant estressada com ho havia estat al tren. Al final em vaig tranquil·litzar, havia tingut temps de pensar en el que volia dir abans de començar i semblava que ho portava millor del que pensava. Vaig estar escrivint tranquil·lament sense mirar el temps, i quan estava acabant amb les conclusions vaig sentir que escrivien a la pissarra. Havia passat una hora, tenia temps de sobres per revisar. Al escriure tant a poc a poc pendent de fer la lletra gran i tot havia fet poques faltes de gramàtica i tot semblava ordenat i coherent. Després de llegir-lo tres cops ho vaig donar per bo i vaig marxar tranquil·la i amb la seguretat que aquell dia havia anat molt millor del que esperava i havia acabat el primer trimestre amb l'excel·lència que esperava. Ara només quedava procurar no constipar-me pel recital de dilluns i ja seria lliure.
TBC
Més fotos de Yosemite Valey

1 comentaris:

Anònim ha dit...

No em puc creure que hagis fet mai cap tió!!!
Que els nens no cantins és nrmla sobre tot si no saben les cançons i anar dels nervis als exàmens, sobre tot sihas estudiat molt, és u clàssic...

MOLT BON NADAL

petons

Isa

Publica un comentari a l'entrada