Capítol 20: Conseqüències de la diada

(Translation)
Era dilluns al vespre i jo estava emocionada amb les expectatives per la possible manifestació multitudinària el dia següent. Dimarts 11 de setembre pel matí em vaig llevar d'hora per classe i no vaig poder llegir els diaris fins al migdia. Però llavors les coses ja estaven molt animades i ja havien anunciat les primeres xifres amb més d'un milió de participants. Jo em vaig girar emocionada per explicar algú que el meu país per fi coincidia amb la meva opinió de que havíem de ser lliures. Era un gran moment però no hi havia ningú que compartís i entengués el que allò significava. Tenia ganes que fos dissabte i poder trobar-me amb els altres catalans, celebrar la diada i que per fi algú et mirés i compartir l'emoció de les possibilitats de les conseqüències d'un moment com aquell.

Durant la setmana per això prou tenia entre classes i la feina, i tots els deures i treballs. Divendres hi havia un gran concert i part de la meva feina consistia en fer el disseny i crear l'ambient adequat amb els llums. Portàvem setmanes preparant-ho tot, decidint quin material caldria llogar i com quedaria tot muntat. Divendres vaig passar 5 hores de no parar però finalment vam tenir bons resultats.  

Dissabte no va ser menys amb la diada i per fi vaig conèixer catalans que eren més de la meva edat i sobretot que no anaven amb família. Ens vam presentar i tothom va parlar de al que es dedicaven, perquè havien acabat a la Badia, opinions sobre el clima i la ciutat i la nova cultura. I és clar com no podia faltar comentaris de la manifestació, del que esperàvem, de la independència i tots els possibles canvis. Hi havia opinions de tota mena però majoritàriament independentistes sinó bastant nacionalistes, el què em va sorprendre bastant perquè fins fa dos dies tothom et mirava com si fossis una ingènua per creure amb la independència de Catalunya.

Diumenge vaig anar amb unes amigues a Dolores Park a fer un altre picnic. Per sort feia sol i una temperatura bastant agradable com normalment passa al districte de Mission. Havent dinat vam fer un gelat a un lloc molt famós (tant que la cua feia volta a la cantonada) i vam provar els gelats tant peculiars que tenien. Per sort eren gelats de debó i em va recordar a la Jijonenca de El Port de la Selva. Vaig tenir ganes que tornés a ser estiu i poder anar a Port, fer un tomb amb la Toutoune i baixar al vespre a prendre un gelat al passeig.

Al tranquil cap de setmana el va seguir una setmana bastant enfeinada. Les classes començaven a exigir més feina i a la feina encara més feina, perquè teniem un esdeveniment anomenat Noise Complain, que bàsicament és muntar una discoteca. En aquest cas per això era dins una mena de nau enorme on havia estat temporalment la biblioteca durant la construcció de l'edifici oficial, i ara ho volien aprofitar per fer grans esdeveniments pels estudiants. El repte per això és que havia de ser el millor Noise Complain que haguessim fet mai, perquè així el nostre departament s'encarregaria de organitzar tots els esdeveniments allà també. Havíem de demostrar que podíem fer la feina ben feta i tenir resultats extraordinaris. I ho vam aconseguir, ara només caldrà veure la decisió que prendrà la universitat.

Això va ser divendres per la nit. Dissabte me'l vaig passant netejant la casa i pensant com fer-ho per ficar el matalàs on dormiria la meva segona visita. No vaig tenir temps de posar rentadores però el pis semblava nou. Diumenge va ser un altre dia de dinars al sol a Alameda (A-la-mida de què?) on vaig anar amb una amiga catalana de la universitat a fer una barbacoa amb els catalans d'allà. Va venir bastanta gent i va ser un dia molt animat. Tothom va acabar molt content i havent passat una bona estona. Jo em vaig aconseguir un sac de dormir i uns llençols per la segona visita i vaig descobrir que de fet no calia canviar els bitllets antics per fer-los servir (encara no ho he provat oficialment)