Capítol 13: Any del Drac

I bé, quatre setmanes més tard tornava a seure en aquelles cadires tant amples però amb les taules massa curtes. Conèixer nous professors, nous companys de classe, retrobar-se amb els amics que havien marxat, explicar novetats i passejar amunt i avall d'aquell campus. Només serien 15 setmanes més.

Les vacances les recordava relativament curtes. Tampoc és que hagués fet gaire o més aviat res. Vaig acabar les hores que em faltaven per poder començar a muntar una bici, posar-me al dia amb projectes antics i seguir buscant feina. De tant en tant amb les celebracions corresponents i veia alguna gent que quedava per la ciutat.

Llavors, dues setmanes abans de començar les classes vaig rebre un mail d'una noia que havia conegut feia poc que si necessitava una feina que ella necessitava algú per ordenar els papers i destruir-los mentre feien el trasllat d'oficina. Al cap de dos dies d'haver començat vaig rebre una trucada que si tenia el cap de setmana lliure un grup d'estudiants de cinema necessitava elèctrics, així vaig passar el cap de setmana de rodatges. En recomençar la setmana i seguir amb els papers de l'oficina, vaig rebre un mail per fer una entrevista a la universitat com a tècnic audiovisual. 

I així vaig passar la última setmana de vacances, quan tots els meus amics d'arreu del món van tornar a la ciutat de San Francisco jo estava entre rodatges, oficines i entrevistes. Finalment vaig rebre les bones noticies que m'agafaven com a tècnic a la universitat. La feina no només consistia en muntar projectors si no també en fer de tècnics de llum i so durant esdeveniments que es feien allà ja fossin concerts amb grups de música, o discoteques, o projeccions, teatre o el que calgués. Res no podia ser millor...

Però va arribar el dilluns i les coses es van complicar. Les classes ja ens començaven a posar deures i a la feina tenia problemes amb el número de la seguretat social. Per sort, estaven molt interessats en tenir-me de tècnic gràcies als meus coneixements d'il·luminació i estaven disposats a ser pacients i esperar a que pogués tenir tots els documents en regla.

Les classes tampoc eren tant avorrides com esperava en un principi i de fet coneixia algú en gairebé totes les classes, no que servis de molt si no ens deixaven parlar... I als migdies em quedaria a dinar al campus i una amiga m'ensenyaria japonès seguint el llibre que m'havien portat de Barcelona.

TBC

I aquí un petit regal: