"Ja tinc feina" vaig dir feliçment. Jo i tothom ens havíem fet il·lusions que per fi ho havia aconseguit. Però al cap d'una setmana la gent ja començava a estar impacient. "I com tens lo de la feina?" em deien. Resultava que havia de fer papers amb la oficina internacional perquè em donessin una carta, que havia de portar a l'oficina de seguretat social on m'adjudicarien un número, que quedaria gravat en una targeta que m'arribaria al cap d'una altra setmana, que després havia de portar a la oficina de finances de la universitat perquè poguessin omplir tres informes més tots dient que podia treballar legalment i..."Segur que no necessiteu l'imprès A-38?"* els volia preguntar. I mentre em preguntava com pot ser tant complicat tothom seguia esperant i jo patint perquè algú se li podia acabar la paciència aviat.
El dijous vaig anar a buscar els papers a la oficina internacional (OIP) i vaig buscar on podia trobar una oficina de seguretat social. N'hi havia vàries però totes obrien de dilluns a divendres de 9a 15.30, com no... Així que no vaig voler perdre temps i vaig enviar un mail avisant a tothom que no aniria a classe l'endemà que si em podien recollir els papers i enviar-me els deures després. Vaig avisar als professors a qui els interessava el tema de la meva absència i vaig anar divendres al matí a fer més hores burocràtiques.
Com a mínim a les oficines van ser amables i vam tardar menys del que esperava, però la targeta no tardaria una, sinó dues setmanes. Vaig anar a parlar amb els de la feina i ningú sabia si amb el número (que podia aconseguir per dimarts següent) seria suficient. Vam quedar que l'aconseguiria i després veuríem.
La següent setmana va començar i dimarts vaig anar a buscar el número. Així que després d'una hora de tren 10 minuts de passejada i més d'una hora d'espera morta d'avorriment vaig aconseguir que m'atenguessin. Em van fer preguntes de seguretat com quin era el meu aniversari i com es deien els meus pares, i llavors em van donar un paper amb el número que solucionaria la meva vida.
En tenir-lo vaig anar a la universitat (2hores d'autobús) i parlant amb uns i altres em van dir que havia d'anar a la oficina A258 per fer un paper. El paper en qüestió era per saber si havia de pagar impostos o no, i com que soc internacional no podia treballar fins que tingués tots els papers en regla i la senyora hagués decidit sobre els meus impostos. Així que vaig haver de fer més formularis i donar la mateixa informació per quinzena vegada però va ser la última. Sí la última perquè al sortir d'aquella oficina el que em quedava només era anar a recursos humans del departament on treballaria on van revisar que tot estava bé i es van quedar les còpies que necessitaven i ja estava tot llest perquè el pròxim dia pogués treballar.
Per fi, i tot sense l'imprès A-38! Jo 1-0 Burocràcia dels Estats Units.
El dijous vaig anar a buscar els papers a la oficina internacional (OIP) i vaig buscar on podia trobar una oficina de seguretat social. N'hi havia vàries però totes obrien de dilluns a divendres de 9a 15.30, com no... Així que no vaig voler perdre temps i vaig enviar un mail avisant a tothom que no aniria a classe l'endemà que si em podien recollir els papers i enviar-me els deures després. Vaig avisar als professors a qui els interessava el tema de la meva absència i vaig anar divendres al matí a fer més hores burocràtiques.
Com a mínim a les oficines van ser amables i vam tardar menys del que esperava, però la targeta no tardaria una, sinó dues setmanes. Vaig anar a parlar amb els de la feina i ningú sabia si amb el número (que podia aconseguir per dimarts següent) seria suficient. Vam quedar que l'aconseguiria i després veuríem.
La següent setmana va començar i dimarts vaig anar a buscar el número. Així que després d'una hora de tren 10 minuts de passejada i més d'una hora d'espera morta d'avorriment vaig aconseguir que m'atenguessin. Em van fer preguntes de seguretat com quin era el meu aniversari i com es deien els meus pares, i llavors em van donar un paper amb el número que solucionaria la meva vida.
En tenir-lo vaig anar a la universitat (2hores d'autobús) i parlant amb uns i altres em van dir que havia d'anar a la oficina A258 per fer un paper. El paper en qüestió era per saber si havia de pagar impostos o no, i com que soc internacional no podia treballar fins que tingués tots els papers en regla i la senyora hagués decidit sobre els meus impostos. Així que vaig haver de fer més formularis i donar la mateixa informació per quinzena vegada però va ser la última. Sí la última perquè al sortir d'aquella oficina el que em quedava només era anar a recursos humans del departament on treballaria on van revisar que tot estava bé i es van quedar les còpies que necessitaven i ja estava tot llest perquè el pròxim dia pogués treballar.
Per fi, i tot sense l'imprès A-38! Jo 1-0 Burocràcia dels Estats Units.
TBC
*l'imprès A-38 és el que demanen a Asterix i Obelix en les 12 proves.
2 comentaris:
Felicitats!
Uns petits pasos i uns grans trajectes per la Berta, una nova derrota de la deshumanització!
Enhorabpna, ja ho pots posar al teu curriculum! No tothom de'n surt. Estic molt orgullosa de tu hehehe
Publica un comentari a l'entrada