Hi ha una tradició japonesa que es diu Hanami. En el món occidental d'on jo vinc el coneixia com la Festa dels cirerers. Tradicionalment consisteix en anar al parc on hi ha arbres cirerers que floreixen a mitjans d'abril i fer un picnic on, segons diuen els japonesos, la gent acaba beguda amb sake i fent més d'un karaoke. A San Francisco per això va ser una mica diferent, tenien tenderetes a les dues bandes del carrer principal de Japantown, prop del centre comercial i a la plaça del centre hi havia un escenari on feien exhibicions de tradicions japoneses.
Vaig anar amb la meva amiga de Japó que es va sorprendre de lo diferent que era. Per dinar vam decidir provar algo asiàtic que no haguèssim provat abans, jo ho vaig tenir més fàcil que ella, però ho vam aconseguir i ens vam asseure en un a pedra al sol a menjar tranquil·lament fins que va venir un gos i va decidir que el meu dinar era tant bo com jo pensava i pretenia que el compartís. No va tenir sort. Haven dinat vam anar a la botiga de còmics on vaig conèixer a la seva companya de host-familiy francesa. Vam prendre un gelat de té verd i vainilla mirant els espectacles. El segon cap de setmana, a més, hi havia una desfilada amb algunes institucions japoneses de la badia, però un cop més, jo no ho vaig poder veure ja que estava de rodatge.
Les següents setmanes van ser amb sol tot i que un parell de dies va ploure, però res a veure amb els mesos que portàvem de tempestes tropicals. I passat el 22 d'abril i el 23 amb les seves celebracions corresponents, va arribar l'últim cap de setmana d'abril.
La família catalana d'Alameda m'havien convidat a la Confirmació de la filla gran. No cal dir que jo no havia estat mai a cap Confirmació i feia molts anys que no havia presenciat una missa sencera. Em vaig sorprendre del poc que recordava i el sermó se'm va fer tant llarg com sempre. Vaig tenir una sensació estranya com si tornés al passat però com a visitant, fent el turista. Després vam anar a dinar a la casa amb uns amics de la família que eren descendents d'asturians. Algú va decidir i va fer corre la veu que jo havia de practicar el meu anglès i que per tant no em podien parlar en castellà. Jo amb les dues primeres persones els vaig intentar explicar que cap dels dues eren la meva llengua materna i per tant no hi feia gaire diferència però veient-ne l'èxit quan va venir la tercera i em va fer el mateix comentari vaig deixar-ho còrrer.
Aquella nit vaig anar a una altra festa d'aniversari. Una de la feina feia anys just aquell dissabte i ho vam anar a celebrar a un restaurant indi al districte de la missió on tot era tant picant que ens va costar acabar-nos els plats, i després vam anar a ballar a un local que es deia "Makeoutroom" on posaven salsa. Però cap a mitja nit vaig haver de marxar amb l'últim tren.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada