Tot just havia posat un peu al Nou Continent quan vaig rebre un missatge que si volia fer d'operador de llums per una altre obra de teatre. Evidentment no m'hi vaig poder negar.
Vam estar treballant les últimes semtanes de vacances quan em vaig adonar que l'equip d'il·luminació consistia en la disenyadora Cassie, un amic col·laborador Will i jo mateixa. Per sort no calia posar gaires llums i vam passar les dues setmanes gravant les escenes sobretot. L'obra és Eurídice però la versió de Jean Anouilh ambientada a una estació de França (m'imagino que al sud) als anys 30. També em van grabar la veu ja que era la única amb un accent i a més semblant al francès que podia prounciar Toulouse, Bezier i Carcassonne.
Vam estar treballant les últimes semtanes de vacances quan em vaig adonar que l'equip d'il·luminació consistia en la disenyadora Cassie, un amic col·laborador Will i jo mateixa. Per sort no calia posar gaires llums i vam passar les dues setmanes gravant les escenes sobretot. L'obra és Eurídice però la versió de Jean Anouilh ambientada a una estació de França (m'imagino que al sud) als anys 30. També em van grabar la veu ja que era la única amb un accent i a més semblant al francès que podia prounciar Toulouse, Bezier i Carcassonne.
*weiweihasPantaloons |
Amb tot això de l'obra va complicar la reéntré que em va agafar una mica desprevinguda, a més també tornàvem a tenir 20h a la feina cada setmana cosa que reduïa les estones lliures a meres hores entre classes. Tornar a casa a les 23 i anar a dormir perquè al matí següent havia d'estar a la universitat de 8 a 22.30 i a pensar quan podria ser un bon moment per cuinar tots els plats de la setmana... Aquesta és la vida de l'estudiant!
1 comentaris:
Quina vida la d'estudiant! I això que hi ha molta gent que conec que l'enyora!!!! prò que tot aquests teiatrus i feines i estudis no et facin descuidar la salut, eh? Com va anar l'estrena? Com va quedar la il·luminació? falten molts detalls en aquesta estupenda entrada...
Un petó. Mare
Publica un comentari a l'entrada