Etapa 1: Escòcia

Va arribar després de 12h de vol des de l'altre banda de l'hemisferi nord. Vam agafar, mig adormides, el tren cap a Edimburg, capital d'Escòcia, on ens quedaríem tres nits. El primer dia vam arribar animades amb el nostre equipatge disposades a començar aquest tour per Europa. Les escales i els carrers empinats amb que ens va rebre la ciutat ens van treure de seguida la xerrameca. Els edificis imponents sobre el penyasegat també hi devien tenir a veure...

Edimburg em va sorprendre amb el seu encant històric i arquitectònic. Amb tot de carrers petits i grans, amb llambordes i sense, que em van permetre perdre'm en el temps i l'espai. Em sentia traslladada a un temps medieval entre castells, torres i esglèsies. L'harmonia de la ciutat, per això, estava interrompuda aquests dies per la gran afluència de turistes de l'agost més els curiosos del festival. Al Fringe Festival es presenten milers d'espectacles per tota la ciutat, tant al carrer com a una pila de locals. Increïble pels que ens interessa el teatre ja que està fet de cara un teatre experimental. La gent ve aquí a provar el que funciona i s'ofereixen tot tipus d'espectacles des del teatre més tradicional al circ o la dansa, fins i tot comediants. Al Fringe tot s'hi val.

El segon dia ens vam allunyar de les gresques del festival per endinssar-nos dins l'estepa escocesa plena de xais i vaques. La part del sud d'Escòcia és molt més plana, amb molta herba i algun bosc. A mesura que anàvem tirant més el nord, muntanyes ens sortien al pas cada cop més altes. Vam arribar fins al Llac Ness on vam dinar i vam gaudir del sol al costat del llac.  Per mala sort, Nessy no va venir a saludar. El tour venia complet amb música típica escocèsa, feta per escocesos o sobre Escòcia. Li va donar una nova dimensió a les històries que ens explicaven ja que moltes encara es recorden amb les cançons. Una especialment: Flower of Scotland, l'himne (no) oficial d'Escòcia que es va fer popular després que en la final de rugby de 1990 entre Anglaterra i Escòcia. Anglaterra arribava a Edimburg sense haver perdut cap partit convençuts que aquest seria tant fàcil com fins ara. Escòcia en canvi, no havia perdut cap partit però amb grans dificultats. Quan l'orquestra es va posar a tocarl'himne d'Anglaterra oficial pels dos equips, l'estadi es va posar en peu i van cantar Flower of Scotland tant fort que van ofegar l'orquestra. El guia ens va dir tímidament que "si" aconseguien l'independència probablement aquest seria el seu himne.

El tercer i últim dia vam aprofitar per passejar per la ciutat i atrevir-nos amb el festival per la tarda. en general ha sigut una visita molt completa. Em sento realment satisfeta. Propera parada: Irlanda.