01 de febrer 2016

Capítol 9: Aniversari


Com soc en una ciutat nova, no he tingut gaires oportunitats de fer vida social. A més vaig tenir una setmana difícil en què un amic que havia de venir a viure va ser deportat sense poder ni entrar al país, vaig tenir converses complicades amb els companys de pis reajustant la situació en la que vivia i continuava amb l’estrès del Erasmus i l’absència de feina. No va ser una gran setmana la precedent al meu aniversari. 


Però va arribar dimarts, vaig tenir classe tot el dia però a la tarda una de les directores amb qui havia treballat al novembre-desembre em va convidar a casa seva on havia organitzat una mini festa amb dos actors més de la companyia. La nit que jo pensava que seria trista i avorrida va acabar sent molt divertida, vam tocar la guitarra, vam  veure vi, menjar crispetes i pastís, vam xerrar i riure d’absurditats. Al final vaig acabar anant a casa cap a les dues del matí contenta de saber que sí que tenia amics =)

La resta de la setmana la vaig passar acabant els treballs que encara tenia pendents per aquesta setmana explicant la meva pràctica i que volia fer a Estrasburg i pel segon any. Havia d’acabar abans de divendres perquè van venir dues amigues més a passar el cap de setmana. Vam passar tot el dia anant amunt i avall i ja he vist la ciutat dos cops però per sort aquest cop vam tenir un dia de sol. També vam fer una re-celebració del meu aniversari perquè mai es pot celebrar prou.

Aquesta setmana ens queda els treballs i acabar algunes classes però jo començo a preparar-me perquè marxem cap a Itàlia d’aquí dos caps de setmana. A més una de les entrevistes de feina va donar resultat i em van oferir una feina que segurament començaré el 11 de febrer.


Apa us deixo amb unes fotos de Londres no gaire típiques.




3 comentaris:

Joseplluis Pibernat ha dit...

tots els sants tenen capvuitada i el teu aniversari sembla que també; bon reaniversari!!

comences una feina l'11 i te'n vas l'endemà?!?

Joseplluis Pibernat ha dit...

capvuitada f Dia que fa la setmana justa d'una festivitat, d'un esdeveniment. Tots els sants tenen capvuitada.

Anònim ha dit...

Doncs jo la que sabia era aquesta altra: «Tots els sants tenen vuitada»: es diu per justificar el retard en la felicitació per la festa del nom d'algú.
I aprofito per felicitar-te, doncs!
Marta HP

Publica un comentari a l'entrada