Captítol12: Sacramento i les gràcies

Cap el que es podria considerar la última setmana de novembre vam tenir una setmana de vacances. Jo ja sabia que era la meva única oportunitat per anar amb algú a alguna banda. Parlant-ho amb alguna gent, la noia japonesa va proposar d'anar a Sacramento, capital de Califòrnia.

En apropar-se el dia vaig comentar-li al meu oncle que amb un mig somriure em va dir "És una ciutat molt maca, m'agrada molt passejar-hi, però no hi ha res a fer". Dit així semblava molt avorrit, la gent em preguntava "i què hi ha a Sacramento?" i jo deia "res, però m'han dit que es molt bonic :) ". Va resultar que sí que hi ha coses a fer a la ciutat, i cada dia vam poder fer coses diferents.

Vam sortir un dissabte al migdia. Havíem llogat un cotxe que vaig anar a buscar el divendres anterior.  Evidentment com a bona Trias que soc, jo decidia per on anàvem i tot i portar gps ens vam perdre. Però vam aconseguir arribar a l'hotel sense gaires incidents, vam haver d'entrar i sortir de l'autopista 4 cops però tot i així vam arribar prou d'hora. Aquell dia només vam veure una mica de Old Sacramento de nit i vam sopar i vam pensar el que podríem fer aquells dies. Vam tornar tardíssim a l'hotel i no perquè ens haguéssim quedat a fer gresca a la ciutat si no perquè vam perdre el cotxe. Vam estar donant voltes i vam caminar moltíssim, plovia i feia fred i tots els bars eren tancats. No recordàvem on l'havíem deixat fins que vam sentir un soroll d'ocells. Evidentment era un soroll enllaunat ja que cada 3 cants sonava un xiulet com si fos una alarma de bombardeig, tot un escàndol, i seguint el soroll finalment vam veure on l'havíem deixat.

El segon dia era diumenge, i quan vam arribar a Old Sacramento per començar la nostra visita turística ens vam trobar que tot era tancat. Vam trobar una oficina de turisme que aquí en diuen "Visitor Center" amb un home molt simpàtic que em va explicar que tot era tancat perquè hi havia missa i que de fet ni ell hauria d'obrir, però que si havia de proveir un servei al públic, més valia obrir d'hora que tard. Cosa que jo li vaig agrair. Em va explicar que fins les 10 no obrien les botigues i museus però que podíem prendre un cafè a la cantonada que era molt bo, em va donar un parell de mapes i em va dir on podríem trobar més informació sobre la part de la ciutat moderna. Així que mentre esmorzàvem vam fer plans per aquell dia. Primer vam anar al museu històric, on s'explica la història de la ciutat. Comencen amb la febre d'or cosa que em va sorprendre i no a la vegada. Més endavant explicaven una mica sobre els "indis" i més endavant com enllaunaven el menjar. Era molt petit i poques coses que explicaven que no sabés. Després vam fer el museu del ferrocarril, ple de locomotores gegants i maquetes complexes. Vam poder pujar al vagó dormitori que simulava el moviment del tren i gairebé ens hi quedem, després vam veure el vagó restaurant i el de correus. Jo evidentment estava molt pendent de les eleccions, per sort ma germana em va mantenir actualitzada. Després de dinar vam anar a veure el Capitol, el que aquí en diuen la Casa Blanca de Sacramento, tot i que en realitat està inspirada en el capitol de Whashington, i no, no és el mateix que la Casa Blanca. En el Capitol hi ha el senat i l'assemblea que entre altres coses decideixen noves lleis i coses. És un lloc molt interessant i vam estar mirant una mica i després vam fer un tour d'una hora on el guia ens va explicar secrets i aventures.

Dilluns que era el dia que feia més bon temps vam decidir anar al Llac Tahoe, a un parell d'hores de la ciutat. Ens vam trobar que feia molt fred, i l'autopista es va tornar en carretera i al cap d'una estona vam poder començar a veure neu. En arribar al llac vam veure que n'hi havia per tot arreu, i que la gent havia pujat a esquiar o baixar en trineu. Com que no teníem gaire temps la de l'oficina de turisme (Visitors Center) ens va recomanar que féssim la volta al llac, hi havia uns punts on es podien fer bones fotos. I així ho vam fer, i quan gairebé havíem acabat la volta ens vam aturar a menjar a un Xinès. Era el primer que menjava des de que havia arribat aquí! Estava boníssim. I després vam acabar la ruta, ens vam perdre en un parell d'encreuaments més però res que el gps no ens pogués salvar. Vam tornar a Sacramento que ja era fosc, així que ens vam quedar per la ciutat un rato abans d'anar a l'hotel i veure una pel·lícula mentre sopàvem.

Dimarts vam decidir que ens ho prendríem amb calma i vam anar al zoo que estava una mica lluny, enmig d'un parc enorme a una banda de la ciutat. La nostra intenció havia sigut anar a esmorzar però ja que hi érem vam pensar que potser hi havia algo dins. Només hi havia xocolata calenta i obrien tard, així que primer vam veure tots els animals, vam fer una pausa per prendre la xocolata i després vam tornar a veure'n alguns per fer-ne fotos. A la tarda ja no ens quedava metàl·lic i ens havíem d'esperar fins les 8 per anar un bar on normalment hi havia comediants (hi havia passat gent com Jerry Seinfield, o això deien) però aquella nit feien karaoke. Ens vam passar la tarda buscant les assignatures pel nou trimestre i jugant a l'ordinador.

Després ens vam enrecordar que podríem haver anat a patinar a la mini pista de gel que hi havia davant del centre comercial, que hi farem... Al karaoke ens vam trobar amb una família de professionals que cantaven tots molt bé i nosaltres ens vam limitar a cantar Mama mia, era la única que pensàvem que les dues sabíem la lletra. Ens ho vam passar prou bé i vam trobar el cotxe a la primera.

Dimecres ens vam llevar tranquil·lament i vam tornar a San Francisco, ens van posar una multa per no tenir metàl·lic per pagar el peatge d'entrada, no acceptaven targetes i vaig anar a deixar el cotxe.

Dijous era el dia d'acció de gràcies. El meu oncle s'havia passat dos dies cuinant i vindrien uns amics seus a sopar. Però jo en intentar llevar-me vaig treure tot el sopar del dia anterior. Vaig ajudar a parar la taula i semblava que em trobava molt millor però en arribar els primers convidats vaig tornar a vomitar. El meu oncle em va dir que m'estirés i que no passava res, que begués molta aigua. Així vaig passar el meu primer sopar d'acció de gràcies, estirada al llit llegint i mirant series mentre sentia els sorolls de gresca a l'altre banda de la porta.

Per sort aquell va ser el pitjor dia, i al cap de setmana ja em vaig recuperar i dissabte al vespre ja vaig poder sopar normal. Però tampoc havien canviat gaire els meus plans perquè ja tenia pensat quedar-me al cap de setmana a casa posant-me al dia amb tota la feina que havia deixat pendent fins llavors.

Per la Tia Margarita que el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del camí.