09 de novembre 2015

Capítol 6: Remember Remember…


…the 5th of november,  tot i que jo aquest me’l vaig perdre. Com el 4 de juliol a Estats Units, aquest dia de celebració nacional amb focs d’artifici me’l vaig passar al teatre. No és que em sàpiga greu, estava treballant així que…
Doncs sí ho heu sentit ---hm…llegit bé! He trobat feina. Després de gairebé un mes d’enviar desenes de CVs per tot arreu, de passar mil esmorzars buscant anuncis per internet, de passar tantes nits patint perquè els dies passaven i jo seguia sense sentir cap resposta... Finalment vaig rebre una resposta: havien trobat algú millor, però es quedaven el meu CV per més endavant.  Tant desesperada estava que vaig començar a enviar CVs a súper mercats, i va ser la segona resposta que vaig rebre, també un rebuig.
Així que quan vaig rebre la 3era resposta em va fer cosa obrir-la. Estava entre classes, nerviosa pel que podia dir. Em vaig decidir a obrir el missatge i em demanaven una entrevista pel dia següent a la tarda. Vaig dir que cap problema oblidant que teníem orientació al taller de la universitat. No us preocupeu ho he canviat per un altre dia.

No se si us interessa realment que hem fet aquesta setmana de classes i sessions. No han sigut gaire excepcionals excepte vam tenir dues de seguides sobre jugar. És interessant pensar perquè juguem, quina actitud tenim quan ho fem i fixar-nos en els nens i la seva manera de fer-ho. La idea és que amb aquesta recerca podem trobar maneres de comunicar-nos millor amb la nostra audiència i tenir-hi millor sintonia.

Divendres vaig fer un “training” per Reps. No hi va haver gaire de nou excepte una llista de contactes on enviar als companys quan tenen problemes específics.
A part d’això lo important per mi és el teatre. Tornar poder a treballar entre taules de llum i so. La companyia és molt petita i la sala també però han posat en escena Titus Androniques amb bons efectes especials i un disseny de so força bo. No puc parlar de la il·luminació perquè no he pogut aixecar gaire el cap del guió perquè haig de saber quan apretar el botó. És el primer cop que haig de fer del que en diuen “Stage Manager” algú em va dir un cop que en diuen Director d’escena en català. Bàsicament m’haig d’ocupar que els actors sàpiguen quan estem a punt de començar, llavors estar a la sala de control donant Qs. Com que jo soc l’operador jo em dono les Qs a mi mateixa. Un SM fa moltes altres coses però tampoc em cal fer grans discursos aquí sobre el tema.

Aquesta obra acabarà dissabte que ve. Hi ha funció cada nit de dimarts a dissabte i una al migdia de dissabte. Un cop això acabi dues companyies diferents s’han posat en contacte amb mi per dos projectes diferents per les setmanes següents. Així que sembla que estaré força ocupada fins que hagi de preparar la presentació de final de trimestre, i llavors tindré la primera visita abans de baixar a Barcelona per Nadal.

2 comentaris:

Joseplluis Pibernat ha dit...

la bola de neu comença a rodar! Espero que ja no s'aturi i creixi molt!

jbjbjb ha dit...

OLÉ! Per cert, quina primera visita?

Publica un comentari a l'entrada