01 de novembre 2015

Capítol 5: Tots Sants

(In English)

Mirant a aquesta setmana només puc recordar la desesperant búsqueda constant de feina pels pròxims dos mesos… Però en realitat hi hagut moltes altres coses. Com la primera presentació dels nostres projectes. I evidentment Halloween i castanyada.



Dilluns vam tenir unes hores per preparar les parts tècniques de les nostres presentacions ja fossin vídeo, il·luminació o so. Els meus companys anaven i venien, alguns demanant consells altres simplement fent lo seu mentre jo em concentrava en la meva il·luminació. Des de que ens van donar els projectes he canviat mil vegades d’idea, el dia s’acostava i jo cada cop tenia les coses menys clares. Dilluns vaig llançar-me a la piscina amb una idea poc clara però que era en la que més podia estendre.

Dimarts va ser una mica diferent. Vam tenir una de les sessions en que un artista ens va venir a parlar de la seva carrera. Aquest cop era una noia que fa música, compositora i pianista. Tenia moltes ganes de parlar amb nosaltres i sentir les nostres idees. Una cosa que ens passa sovint en aquest grup és que acabem fent debats sobre l’art, el teatre, les representacions etc. Aquell dia no va ser diferent i vam acabar passant mitja hora de l’hora perquè estàvem molt engrescats debatint. Ella ens mirava i
escoltava fascinada amb les nostres idees. Aquell dia vaig haver de dinar ràpid perquè teníem una reunió de “Rep’s” que són els portaveus dels cursos per tal de poder comunicar-nos millor amb la facultat i l’administració. La veritat va ser molt normal tot i que es va allargar una mica. Al final estava tant cansada que em vaig saltar esgrima i vaig anar a casa a enviar CV’s i preparar emails.

Dimecres vam anar a un estudi de dansa on hi tenen exposades fotografies, textos i vídeos que tenen a veure amb la representació i l’arxiu, un tema que està molt de moda en aquesta era post-moderna en que vivim. El que més em va interessar va ser unes fotografies dels anys  20 de noies en un bosc que semblava mediterrani fent poses i ballant. Em va recordar a la pel·lícula Intolerància (1916) sobretot pel maquillatge i vestuari.

Vam anar dimecres a veure l’exposició perquè dijous teníem les presentacions. En general van ser força interessants. El projecte era fer algo inspirat amb l’excursió que havíem fet fa unes setmanes al riu Thames. Jo d’aquí en vaig treure la idea d’interactuar, perquè em vaig fixar en com la llum es reflectia en l’aigua o com semblava penjar del cel on hi havia mal temps. D’aquesta manera vaig voler que l’audiència interactués amb els llums com ho feia el sol en la superfície del riu creant combinacions noves cada cop. El grup s’ho va passar bé fent servir els llums però va semblar que el missatge no va arribar gaire, no vaig saber desenvolupar bé la idea. Llavors vaig decidir que no m’interessa treballar en projectes en que l’audiència hagi de fer res que no sigui seure i observar. D’aquí va sorgir un projecte de treballar en la negror de l’escenari amb LEDs i dansa, també inspirat en el gloving.
Foto: Irineu Nogueira

Divendres només teníem una presentació d’una hora en el teatre gran per veure quin tipus de coses hi podem fer allà en qüestions tècniques. Ens van fer demos de llums i só i projeccions. Per primer cop vaig veure projeccions a traves de boira i és una cosa que em comença a interessar i que hi vull treballar per tal de poder treballar en escenografia que no sigui física. Combina els meus coneixements de vídeo, vídeo mapping i il·luminació per crear una mena d’hologrames. Serà un dels meus projectes.

 I el cap de setmana va arribar gairebé sense que hi pensés i de sobte era Halloween i jo no m’havia preparat res. Ni tant sols tenia caramels per donar als nens en cas que em volgués quedar a casa. Dissabte durant el dia va fer bon temps i vaig fer una altre rentadora, fent dissabte com toca.... L’aire  era més aviat càlid i vaig poder ser al jardí bona part del dia.  Cap al vespre per això ja estava avorrida de no fer res quan de sobte vaig sentir als nens pel carrer. Vaig decidir investigar el tema i anar a donar un tomb pel veïnat per veure quin plan hi havia. La tradició aquí, em va semblar, és que deixen carabasses a fora indicant a quines cases pots anar a demanar caramels. Decoracions n’hi havia molt poques, res comparat amb el que he vist a Estats Units que s’ho prenen molt en serio això del Halloween.  Vaig investigar una mica per veure si es feia alguna castanyada o trobada ja que coincidia en dissabte però no vaig trobar res. Al final vaig passar la nit mirant pelis i en el vídeo xat. Pas mal...
Sé el que significa aquesta foto i és més per un record de NZ que no pas per celebrar l'exercit

3 comentaris:

Joseplluis Pibernat ha dit...

espero amb impaciència veure com es desenvolupen i creixen els projectes. Ànim!

jbjbjb ha dit...

Què és el gloving? Molt interessant el projecte de la boira!

Berta Pibernat Trias ha dit...

Gloving: pels que no feu servir google, es una tècnica en que es posen uns guants amb LEDs i fan coreografies amb musica: https://www.youtube.com/watch?v=5LmZ_6PAKfo

Publica un comentari a l'entrada