Capítol 4: Rutina

(In English)

Vam començar la setmana en que pensàvem que teníem classe dilluns però va resultar que no en teníem. Així que vam fer poc.

Dimarts vam tenir una sessió del  que jo en considero que és la nostra única classe en la que parlem de l’art. En aquesta classe per exemple vam parlar de la religió, el teatre i els rituals, partint d’un llibre que en parlava escrit per un antropòleg. Segurament és una de les sessions més interessants que he tingut fins ara. També vam parlar de diferents maneres d’entendre les coses per començar a pensar que l’audiència no sempre ens entendrà com volem.

Dimecres per fi vam començar a tenir informació de Erasmus. Marxem del 25 de febrer al 30 d’abril a Estrasburg. La idea és que durant el nostre temps allà participem amb el conservatori per preparar una obra que s’estrenarà el 29 i 30 d’abril. Abans però marxarem una setmana a un poble al costat d’Ancona, Itàlia on farem una sèrie de seminaris amb Gerry Pilgrim sobre l’art i performance. Per la tarda Pilgrim va venir i ens va fer una xerrada sobre la seva obra i la veritat és que em venen moltes ganes de treballar amb ella. Sovint la seva obra consisteix en fer reviure edificis abandonats i omplir-los d’històries dels fantasmes que per allí van passar ja sigui uns banys dels anys 20, un hospital o un hotel. Amb un missatge clar i concís que apropa l’audiència a vides passades.

Dijous vam anar a veure una exposició d’un autor que explora l’eròtica i el cos. Ho fa a traves d’imatges, escultures i performance, a més d’una frase pintada en un mur. Per mi era una cosa tant abstracte que em va costar entendre quina era la intenció. Sovint em passa que em perdo en la transmissió del missatge si aquest no està representat d’una forma més o menys explícita cosa que sembla rebutjar sovint l’art modern. La resta del grup semblava tenir una opinió clara tant a favor o en contra de l’obra.

Divendres per fi vaig poder fer les primeres rentadores però com no hi ha assecadora i plovia vaig penjar la roba per totes les estufes que vaig trobar on hi va passar tot el cap de setmana. Per la tarda vam tenir un seminari de com cosir a màquina, com fer servir la planxa industrial i una altre màquina que en diuen “overlocker”. Tenim accés a aquest tipus d’instruments en un dels espais de vestuari per poder treballar en els nostres projectes. Al vespre per això vam anar a veure un documental anomenat Estate: A Reverie dirigida per A.Zimmerman. El documental va ser força interessant i entenc molt bé les intencions de l’autora, el problema el vaig tenir amb la cinematografia i ja no només pel descontrol de plans però també amb qüestions d’il·luminació que al meu entendre prevenien que l’audiència s’endinsés de debò en les circumstancies dels subjectes representats. Havent acabat hi havia un Q&A on vam passar la primera mitja hora amb un senyor que no sabíem molt bé qui era (no es va presentar mai) ensenyant-nos els seus vídeos domèstics que tenien certa relació amb la obra, però personalment crec que tampoc venien molt a lloc, mentre la directora esperava pacientment al torn de preguntes. Passades les deu com que semblava que allò no anava enlloc vam decidir marxar i anar a casa d’una de la classe a beure i a jugar jocs de beure. El transport tampoc funciona fins molt tard aquí així que va ser una nit curta però entretinguda.

Pel que fa al cap de setmana va tornar a ser tranquil, vaig comprar els bitllets per Itàlia i Estrasburg i vaig començar a fer plans de nadal i cap d’any.