Capítol 3: Entrada 100

(In English)

Aquesta ha sigut una de setmanes més entretingudes dels últims mesos. Ho vam deixar en l’últim dissabte així que us començaré explicant diumenge. Un avís general que serà una entrada llarga i sembla idònia ja que aquesta és la entrada que fa 100 J gràcies a tots els que n’heu sigut part fins ara!

 Doncs bé diumenge vaig anar a la universitat on hi feien una colla d’activitats relacionades amb l’estació de trens de Kings Cross i dibuixos. Per exemple, a la plaça principal on normalment hi ha unes fonts fent unes coreografies molt interessants amb aigua i llum aquell dia havien quedat parades per deixar pas a dibuixants que amb guix van resseguir els contorns dels continents al terra convertint-lo així en un mapamundi enorme. Era només visible amb un drone que de tant en tant

volaven per comprovar que tot fos proporcionalment correcte.  Dins de l’edifici de la universitat hi
havia diferents tallers. Amb una companya vam provar un on havies de dibuixar a l’altre posant-vos cara cara. La dificultat és que dibuixaves amb una canya de bambú amb un tros de grafit al final i no podies aixecar-lo del full... Complicat. Evidentment si hi afegim el factor que no se’m dona gens bé dibuixar...  Una altre activat era dibuixar unes models que seien  al mig d’un cercle. Jo vaig optar per dibuixar a l’Artista. Hi havia més activitats totes al voltant de l’edifici que tampoc vam participar gaire. Vam anar a dinar a l’estació de tren i després jo vaig anar a casa a descansar.

Dilluns vam fer una excursió pel riu amb els de la classe. Lo bo de ser tant pocs és que és fàcil seure tots junts i xerrar. Teniem un guia força divertit i sarcàstic que va fer la visita molt més amena i interessant. Quan vam arribar a Greenwich teníem tant fred que ens vam ficar a un restaurant típic on fan pies per escalfar-nos una mica. Jo em vaig prendre una de carn acompanyada per puré de patates. Força bona. Havent dinat vam anar per un túnel que passa sota el riu. Des de l’altre banda hi ha un jardí on es pot veure el Royal Naval College i el Pavelló de la Reina d’Ingo Jones. Catherine Cullen diu en el seu llibre “Londres”: “Pel que fa a Wren, quan, un segle més tard, va presentar a la reina Enriqueta, esposa del rei Carles II, els seus plans per al Royal Naval College, ella es va horroritzar tat en constatar que l’edifici previst tapava totalment la vista del pavelló de la Reina d’Inigo Jones, que Wren va haver de modificar-los. Per això Royal Naval College enclou sense tapar-lo, el palau de la reina Anna...”(p.62). Us recomano el llibre si voleu tenir una idea general del centre de la ciutat. Jo vaig deixar els meus companys per tornar enrere cap el museu marítim passant primer per l’observatori on es pot veure el meridià 0 i les mesures angleses de peus i polzades. Al museu marítim hi ha un simulador de vaixells on hi vaig passar més estona que qualsevol de les altres sales i això que hi havia una exposició de fars. No cal que us digui que em vaig passar tota la tarda allà ficada.

Dimarts em vaig haver de llevar d’hora per anar al banc per poder pagar el lloguer. Per mala sort no tenia el número de compte que em calia i no vaig poder fer res així que vaig anar a classe i vaig arribar 30min d’hora. Quan per fi va començar la classe va començar a sonar l’alarma d’incendis. Vam sortir tots a la plaça de les fonts. Tots vol dir els milers d’alumnes i professors i gent que treballa al l’edifici. Van tardar mitja hora en arreglar el problema i una hora més en tenir-nos tots a dins perquè tothom havia de tornar a passar per les barreres de seguretat de la universitat. Total vam perdre un terç de temps de classe amb la maniobra. La classe de la tarda es va allargar. Jo em vaig quedar fins tard perquè volia provar esgrima. La universitat ofereix unes activitats setmanals als estudiants per pocs diners a l’any. Jo vaig triar esgrima perquè és l’únic que es fa al meu edifici a una hora que em va bé i més o menys m’interessa. Bé després d’un dia d’entrenament m’interessa molt.

Dimecres em vaig tornar a llevar d’hora per anar al banc però com la nit anterior havia anat a dormir tard i ja era el segon dia que m’havia de llevar (no només despertar) abans de les 9, anava una mica zombi per la vida. Vaig arribar al banc i resulta que dimecres obren a les 10 i jo tenia classe a dos d’onze així que un altre fiasco. Al final vaig deixar l’última classe de la tarda una mica més d’hora per poder anar al banc abans que tanqués a les 17 i per fi vaig aconseguir-ho.

Dijous va ser diferent en el sentit que per la nit amb la uni ens vam apuntar de voluntaris a un teatre per a canvi poder fer un Q&A amb la directora artística. L’obra en sí es diu You Me Bum Bum Train i es tracta d’un recorregut on membres de l’audiència van per dins d’un edifici i els hi passen coses, en una sala son interrogats per policies d’immigració, en l’altre han de fer un discurs perquè acaben de guanyar les eleccions i són davant d’un grup d’electors i periodistes, en un altre fan crowsurfing etc. Jo com que no volia parlar ni interactuar amb el públic vaig preguntar si podia estar al backstage. Em van posar en un ascensor operat manualment per nosaltres on la persona s’asseia i era elevat dins d’un cotxe envoltat de fans que cridaven el seu nom i després els tornàvem a baixar i sortien a una sala de monjos budistes. Total em vaig passar tota la nit estirant cordes per operar l’ascensor.

Entre això i l’esgrima vaig acabar força rebentada la setmana i al cap de setmana m’ho he pres amb molta més calma. He enviat currículums seguint la meva búsqueda eterna de feina i escriure una mica les meves aventures que sembla que us entretenen prou. Aviam aquesta setmana com va.