Capítol 1: Comença una nova etapa

(In English)

Comença una nova etapa. Un nou país, nova gent, nous llocs on perdre’s. Però per mi sembla més una rutina això de canviar de lloc. Ho he fet ja masses cops, ja se quines prioritats calen en arribar, se que és important fer durant els primers dies... 

Un dels plaers que he pogut gaudir aquesta setmana i segurament el resta de la meva estada aquí és esmorzar mirant la finestra mentre el sol escalfa l’habitació.

A cada país les costums van diferent, les coses es fan d’una altre manera però immigrar sempre et deixa amb la mateixa sensació.  Ara la diferència més acusada és la proximitat a casa, el poder dir “ja ho vindré a buscar després”, el poder dir, em truques quan et vagi bé, perquè tenim el mateix horari, veure les notícies en directe...

Londres no és una ciutat que no hi hagi vist mai però mai l’he visitada en profunditat. Em fascina la seva arquitectura i els trens que hi corren per sobre i per sota. Els parcs son verds i tranquils. Hi ha molta gent però per sort a ningú li agrada estar massa a prop dels altres i per tant es pot caminar tranquil·lament.

El primer dia vaig decidir anar a la universitat, veure quin món m’esperava així que vaig agafar el tren a la solitària estació de Bounds Green i vaig baixar a Kings Cross. Cal que us digui que Kings Cross és una estació d’enllaç entre els trens que arriben dels aeroports, Europa i Anglaterra amb gairebé totes les línies de metro. Hi ha molta gent per sobre i per sota i tothom sembla tenir un propòsit o destí molt clar. Jo caminava mig perduda demanant indicacions fins que vaig pujar una rampeta perquè no arriba ni a carrer i em vaig trobar amb un edifici quadrat ple de finestres, semblant al CCCB. Un edifici modern d’arquitectura simple ple d’art modern i d’estudiants.... moderns... És tot modern o una pijada o totes dues coses... però al poder enregistrar-me per les classes vaig poder parlar amb gent i ens podíem entendre fen-te me pensar que potser  no estaré tant perduda en aquest món.

Perquè aquest món és realment nou per mi, especialment el de l’art i concretament el del teatre. La primera setmana mentre intentava solucionar les qüestions logístiques com el banc o el transport també buscava feina, per internet o anant  a teatres perquè la gent sabés que hi havia una nova persona disposada a treballar amb certa experiència.

En general la primera setmana ha passat com de costum quasi, però amb ganes de molt més.