Comença una nova
etapa. Un nou país, nova gent, nous llocs on perdre’s. Però per mi sembla més
una rutina això de canviar de lloc. Ho he fet ja masses cops, ja se quines
prioritats calen en arribar, se que és important fer durant els primers dies...
Un dels plaers que he pogut gaudir aquesta setmana i segurament el resta de la meva estada aquí és esmorzar mirant la finestra mentre el sol escalfa l’habitació.
A cada país les costums van diferent, les coses es fan d’una altre manera però
immigrar sempre et deixa amb la mateixa sensació. Ara la diferència més acusada és la
proximitat a casa, el poder dir “ja ho vindré a buscar després”, el poder dir,
em truques quan et vagi bé, perquè tenim el mateix horari, veure les notícies
en directe...
Londres no és una
ciutat que no hi hagi vist mai però mai l’he visitada en profunditat. Em
fascina la seva arquitectura i els trens que hi corren per sobre i per sota. Els
parcs son verds i tranquils. Hi ha molta gent però per sort a ningú li agrada
estar massa a prop dels altres i per tant es pot caminar tranquil·lament.
El primer dia
vaig decidir anar a la universitat, veure quin món m’esperava així que vaig
agafar el tren a la solitària estació de Bounds Green i vaig baixar a Kings
Cross. Cal que us digui que Kings Cross és una estació d’enllaç entre els trens
que arriben dels aeroports, Europa i Anglaterra amb gairebé totes les línies de
metro. Hi ha molta gent per sobre i per sota i tothom sembla tenir un propòsit
o destí molt clar. Jo caminava mig perduda demanant indicacions fins que vaig
pujar una rampeta perquè no arriba ni a carrer i em vaig trobar amb un edifici
quadrat ple de finestres, semblant al CCCB. Un edifici modern d’arquitectura
simple ple d’art modern i d’estudiants.... moderns... És tot modern o una
pijada o totes dues coses... però al poder enregistrar-me per les classes vaig poder
parlar amb gent i ens podíem entendre fen-te me pensar que potser no estaré tant perduda en aquest món.
Perquè aquest món
és realment nou per mi, especialment el de l’art i concretament el del teatre.
La primera setmana mentre intentava solucionar les qüestions logístiques com el
banc o el transport també buscava feina, per internet o anant a teatres perquè la gent sabés que hi havia
una nova persona disposada a treballar amb certa experiència.
En general la primera setmana ha passat com de costum quasi, però amb ganes de molt més.
2 comentaris:
Molt bé Berta! Endavant, que Londres aviat sabrà que ha fet una gran adquisició!
Mare
Aquí no es pot dir 'estupendo'? Ja trobava a faltar les cròniques bertianes!
Publica un comentari a l'entrada