Capítol 7: Teatre Anglès

(In English)

A poques setmanes d’acabar el primer trimestre, amb ganes de començar les vacances i tornar a casa. Sembla que la rutina s’ha establert tot i que continuo fent coses diferents. Res destacable menys el teatre. Fa dues setmanes vaig tancar el clàssic Shakespeare Titus Andronicus d’Arrows&Traps per començar a treballar en un clàssic més modern com és Tenessee Williams amb StepbyStep PRoductions. Un recull de tres obres de la mateixa època representades en un edifici ambientat als Estats Units dels anys 30-40.

Vam sortir de festa després de l’obra aprofitant que era d’hora un dissabte a la nit. Vam acabar al pub de la cantonada parlant de les diferents celebracions nadalenques. Es veu que a Islàndia també celebren Nadal fins el dia 6 de gener, i saben que són els 3 reis mags però ells celebren els 13 Sant Nicolaus. Un amic dels actors em va preguntar que qui era, què feia i com havia conegut els de la companyia. Li vaig explicar que feia poc que havia arribat a Londres i buscant feina havia trobat el seu anunci. Vam estar parlant una estona i va sortir el tema que jo havia estat a Estats Units i les diferencies culturals etc. Va resultar ser un d’aquests europeus que creu en el somni americà, que allà tot és molt bonic i que el que compta a la vida és la pela. És molt complicat per mi parlar amb aquesta gent sobre la meva feina i el teatre. Com expliques algú així la satisfacció que sento cada nit un cop s’apaguen els llums de l’escenari i tothom marxa a casa? Com expliques que puc passar-me treballant 12 hores o fins i tot 14 hores seguides treballant dins un teatre, assajant, arreglant llums o programant, treballant amb actors i directors...etc Com expliques a aquesta gent que els salaris dins del món del teatre són dels més baixos i tot i així els que hi treballem no ho canviaríem per res del món. Perquè el que importa no és la pela, el que importa és que quan et llevis pel matí vulguis anar a treballar. El que importa és que quan acabis un projecte puguis sentir l’orgull de posar-hi el teu nom.  Realment és per amor a l’art. I segurament acabarem tots vivint morts de gana sota un pont però passarem els dies ficats dins el teatre mentre a fora plou així que tampoc és tant mala vida.

I amb el meu amor pel teatre i les ganes de treballar va venir una colla de conflictes amb el Erasmus ( a Estrasburg del 25 de Feb al 30 d’Abr). Vaig voler parlar amb el tutor per veure si era algo en que podria aconsellar-me però la seva resposta va ser, com era previsible, que hi havia d’anar i que el primer curs estava pensat perquè estudiéssim molt i tinguéssim les bases i eines necessàries per a segon poder treballar en els nostres projectes i en el món real. Així que per Nadal i el mes i mig que passo a Londres abans de marxar hauria de trobar algo però no és gens fàcil trobar algú que et pagui quan has de marxar tant aviat... Així que tornem amb el conflicte de la feina un altre cop.

La setmana que ve ja es la última de classes i tots els del curs estem concentrats amb els presentacions del desembre que seran la següent ja. 

Amb ganes d’acabar i tornar a casa uns dies!