16 d’octubre 2011

Capítol 10: No és un zoològic!

La setmana anterior havia acabat amb un sopar d'uns catalans amics del meu oncle on vaig tenir la oportunitat de conèixer un molt bon amic seu amb qui sempre va de viatge i que és molt simpàtic. Em va portar a fer un tour per la casa i en arribar al garatge vaig veure un parell de dracs al terra, i em vaig quedar fascinada, segurament inclús vaig dir "Uns dracs!"
en veu alta, al que ell va respondre "Els vols?" i jo que no m'ho creia i no sé quants cops vaig repetir el meu "En serio?" i ell que sí, que sí...Quan vam tornar a la sala el meu tiet em va amenaçar que me n'havia de fer càrrec jo i després a casa em va dir que si es cagaven era responsabilitat meva netejar-ho. Em va semblar prou just.
També vaig poder conèixer a una noia que els seus pares eren catalans però ella era nascuda aquí, tot i així parlava un molt bon català. El seu pare havia sigut director de cine i havia treballat amb Frederico Fellini ja que havien sigut companys de pis! Va resultar que tot i ser mestra d'ofici, tenia una pila de contactes a la televisió i al cinema. Vam estar parlant una bona estona i vam marxar amb la promesa d'anar-hi un dia a sopar i que em posaria en contacte amb tota la gent que pogués!
El següent dijous per això ens vam trobar a la universitat amb una amiga. Havíem quedat a les 16:00 a l'19ª Avinguda per agafar el 28 i anar al Golden Gate Park. El plan de la tarda era visitar una mica el parc i després anar a l'Acadèmia de les Ciències on els dijous a la nit ofereixen meitat de preu per l'entrada i a dins hi havia una mena de festa amb DJ's i servien alcohol. Va resultar ser com un Museu de la Ciència de Barcelona. Només entrar ens vam quedar fascinades amb els peixos mantes i els taurons (petitets) que tenien en unes piscinetes on hi passava una passarel·la per sobre, al costat, una piscineta amb tot de peixos de colors de la pel·lícula Finding Nemo. Més enllà vam anar a parar davant de dues girafes i vam entrar al món animal on en una sèrie de vitrines hi havien exposats animals de diferents hàbitats. La majoria eren mamífers però tenien un parell de llangardaixos vius. Després vam veure dos llangardaixos més i una super tortuga en un terrari on també hi havia dues cries de la tortuga. Més enllà vam poder veure serps de cascavell i una altra serp molt gran. Al pis de sota hi havia un aquari amb una Anaconda, al costat de la vitrina en un cartell s'hi podia llegir "Regal de Christina..." Vaig pensar "Algú necessita un canvi d'amics urgent". I com en tots els aquaris del món, les parets eren plenes de vitrines on s'hi veien milers de peixos de diferents colors i formes, inclús vam poder passar per sota el bosc tropical on hi tenien peixos enormes que en deien "Catfish" i una tortuga aixafada contra el vidre sobre els nostres caps, jo ho vaig trobar còmic, la meva amiga va opinar que feia angúnia.
També vam poder veure dues exposicions ben interessants, una tenia fotos espectaculars i parlava de l'evolució de la qual jo encara recordava la lliçó d'antropologia de feia poc; i l'altra consistia en una balança on en una banda es calculava les milles que utilitzaven el transports (cotxes, avions, bicis i transport públic), més el que gastava la casa en tones i també podies comprar CO2 per compensar la balança, però com que jo vaig sortir súper lleugera, no em va caldre compensar res. També et demanaven dos cèntims si creies que el govern havia de posar més carril bici. Em va semblar prou raonable així que també hi vam participar.
Per mala sort amb totes aquestes activitats i sopar se'ns va passar l'hora en que tancaven el bosc tropical i les dues sessions del planetari que de fet era el que jo volia veure.
La segona sessió del planetari la vam perdre perquè la meva amiga volia tornar a casa per agafar l'últim autobús. Vam estar esperant durant 12 min i va resultar que estàvem al costat equivocat. Vam creuar el jardinet de davant l'acadèmia i al arribar a la parada vam veure que havíem d'esperar 14 min i 34 segons el que volia dir que perdia el bus segur. Llavors em va trucar una altra amiga que estava arribant i quan ens vam trobar va veure que en realitat era molt tard i que tampoc valia la pena pagar l'entrada així que ens va portar a casa en cotxe i vam quedar per anar-hi un altre dia a veure el planetari, el bosc, i més part del parc!
TBC
NA. Com que no funcionava l'enllaç he posat les diapositives aquí sota. Gràcies.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que el Joaquim és molt més tolerant que jo i t'ha deixat portar uns.... DRACS!!!! VIUS!!!! A CASA!!!!!
No m'ho puc creure. Per no ser menys que Sant Tomàs, m'hauràs d'ensenyar fotos d'aquestes bèsties.
Estic tan impressionada que no he entès gaire bé la resta de l'entrada amb tot el recorregut pel museu.
Però m'ha fet riure, especialment el comentari sobre la pobra Christine... Un petó
Mare

Anònim ha dit...

Ostres!!! el Joaquim ja no és el que era...

Isa

Anònim ha dit...

Pf!!Doncs no és gran el parc... haver-lo de caminar fins arribar a Castro és una experiència "inoblidable"...
Una abraçada
A.Folch

anna ha dit...

marta preparat pq com sobrevisquin molt temps aquests dracs acabaran a septimània jajajaja

Publica un comentari a l'entrada