La setmana anterior havia acabat amb un sopar d'uns catalans amics del meu oncle on vaig tenir la oportunitat de conèixer un molt bon amic seu amb qui sempre va de viatge i que és molt simpàtic. Em va portar a fer un tour per la casa i en arribar al garatge vaig veure un parell de dracs al terra, i em vaig quedar fascinada, segurament inclús vaig dir "Uns dracs!"
en veu alta, al que ell va respondre "Els vols?" i jo que no m'ho creia i no sé quants cops vaig repetir el meu "En serio?" i ell que sí, que sí...Quan vam tornar a la sala el meu tiet em va amenaçar que me n'havia de fer càrrec jo i després a casa em va dir que si es cagaven era responsabilitat meva netejar-ho. Em va semblar prou just.
en veu alta, al que ell va respondre "Els vols?" i jo que no m'ho creia i no sé quants cops vaig repetir el meu "En serio?" i ell que sí, que sí...Quan vam tornar a la sala el meu tiet em va amenaçar que me n'havia de fer càrrec jo i després a casa em va dir que si es cagaven era responsabilitat meva netejar-ho. Em va semblar prou just.
També vaig poder conèixer a una noia que els seus pares eren catalans però ella era nascuda aquí, tot i així parlava un molt bon català. El seu pare havia sigut director de cine i havia treballat amb Frederico Fellini ja que havien sigut companys de pis! Va resultar que tot i ser mestra d'ofici, tenia una pila de contactes a la televisió i al cinema. Vam estar parlant una bona estona i vam marxar amb la promesa d'anar-hi un dia a sopar i que em posaria en contacte amb tota la gent que pogués!
També vam poder veure dues exposicions ben interessants, una tenia fotos espectaculars i parlava de l'evolució de la qual jo encara recordava la lliçó d'antropologia de feia poc; i l'altra consistia en una balança on en una banda es calculava les milles que utilitzaven el transports (cotxes, avions, bicis i transport públic), més el que gastava la casa en tones i també podies comprar CO2 per compensar la balança, però com que jo vaig sortir súper lleugera, no em va caldre compensar res. També et demanaven dos cèntims si creies que el govern havia de posar més carril bici. Em va semblar prou raonable així que també hi vam participar.
Per mala sort amb totes aquestes activitats i sopar se'ns va passar l'hora en que tancaven el bosc tropical i les dues sessions del planetari que de fet era el que jo volia veure.
La segona sessió del planetari la vam perdre perquè la meva amiga volia tornar a casa per agafar l'últim autobús. Vam estar esperant durant 12 min i va resultar que estàvem al costat equivocat. Vam creuar el jardinet de davant l'acadèmia i al arribar a la parada vam veure que havíem d'esperar 14 min i 34 segons el que volia dir que perdia el bus segur. Llavors em va trucar una altra amiga que estava arribant i quan ens vam trobar va veure que en realitat era molt tard i que tampoc valia la pena pagar l'entrada així que ens va portar a casa en cotxe i vam quedar per anar-hi un altre dia a veure el planetari, el bosc, i més part del parc!
4 comentaris:
Veig que el Joaquim és molt més tolerant que jo i t'ha deixat portar uns.... DRACS!!!! VIUS!!!! A CASA!!!!!
No m'ho puc creure. Per no ser menys que Sant Tomàs, m'hauràs d'ensenyar fotos d'aquestes bèsties.
Estic tan impressionada que no he entès gaire bé la resta de l'entrada amb tot el recorregut pel museu.
Però m'ha fet riure, especialment el comentari sobre la pobra Christine... Un petó
Mare
Ostres!!! el Joaquim ja no és el que era...
Isa
Pf!!Doncs no és gran el parc... haver-lo de caminar fins arribar a Castro és una experiència "inoblidable"...
Una abraçada
A.Folch
marta preparat pq com sobrevisquin molt temps aquests dracs acabaran a septimània jajajaja
Publica un comentari a l'entrada