Capitol 9: 9 cargols i una bicicleta

la bicicleta

A cada classe ens recordaven que s'acostaven els exàmens parcials. Això volia dir que ja havíem fet prou matèria, que ja podien mesurar si havíem adquirit algun coneixement? Jo no ho tenia gaire clar però no volia quedar-me enrera; per primer cop en molts anys havia aconseguit tenir feta la feina abans del dia d’entrega.

Ja m’havia acostumat a mirar el correu de la universitat cada dos dies i ja m’enrecordava que les assignatures també tenien una part online i amb exercicis que contaven. Aprofitava les tardes per treballar i acabar de fer encàrrecs que encara tenia pendents. El meu oncle seguia anant i venint dels seus viatges.

Aquí amagat vaig veure un esquirol

Un dia, em van proposar d’anar a la piscina. El gimnàs del campus tenia unes hores que estava obert a estudiants on podien utilitzar les instal•lacions entre classes. Aquell dia només tenia una conferència que era una trobada amb la professora per parlar individualment del treball que estàvem fent. Per sort estava bastant contenta amb la feina que havia fet i em podia justificar perfectament de tot el que havia posat i com. Inclús tenia idees que potser ho podien fer encara millor. De manera que com que només teníem aquesta conferencia, la classe que normalment durava una hora i mitja va durar 15 min. Així que em sobraven 2hores fins l’hora d’anar al Cinema Collective i amb una amiga vam anar a la piscina a fer una mica d’esport. A les 5 hi havia una classe per apendre a nadar i com que només estavem nosaltrs dues la profe molt simpàtica es va adaptar al nostre nivell. La classe va durar una hora i nosaltres ja portavem alla com a mínim mitja així que en total vam fer una bona sessió de natació. Al final jo tenia fred i els ulls em feien mal del clor i la meva amiga tenia mal als braços. Es veu que feia 8 anys que no nadava! Així que vam decidir que ja en teníem prou per aquell dia.

el cargol

Com que encara em quedava un rato pel Collective vaig aprofitar per berenar i mirar sèries a l’ordinador però els ulls encara em feien mal i ho veia tot borrós. Al principi em vaig preocupar i quan al cap d’una bona estona encara no marxava vaig anar al lavabo aviam si ho podia netejar amb aigua. Vaig veure que tenia els ulls molt vermells i vaig pensar que potser l’aigua freda ajudava. La cosa va acabar amb els ulls plorant de la picor que m’havia provocat l’aigua, però el meu avi deia “el que pica cura” i si plorava almenys estava eliminant el clor i el que fos que em molestava. Al collective ja no veia res i vam fer un taller d’escriptura. Bàsicament va venir un guionista i vam estar compartint experiències d’escriptors. Jo no em considero una escriptora ni tinc cap interès en escriure mai res publicable així que tampoc hi podia participar gaire però algunes coses com el bloqueig d'idees eren aplicables a qualsevol matèria. Va ser prou interessant, vaig haver de marxar d'hora per això, per poder agafar el tren a una hora decent i no haver d’estar esperant deu mil hores entre autobusos i trens, així que vaig sopar un Subway i cap a casa, on vaig arribar amb prou feines vaig tenir temps de saludar abans no em vaig quedar fregida al llit. Excepte quan em vaig despertar a mitjanit per fer fora a “gent” de l’habitació després d’haver-los avisat mil cops que aquella nit tenia son i que no podien passar, segurament va ser la nit que millor havia dormit des de que havia arribat.

el concert

Divendres estava una mica atabalada perquè ja s’acabava la setmana i això volia dir que s’acabava el temps per estudiar. Feia un matí amb una boira mooolt espessa, de fet em vaig quedar mirant com el tren desapareixia en el núvol blanc, si hagués tingut la càmera... En arribar al bloc de mates (la primera classe del matí) em vaig creuar amb un cargol! Em vaig enrecordar del poema que havia llegit aquella noia al concurs un dels primers dies que vaig sortir i em va fer molta gràcia. Com no hi havia ningú li vaig fer una foto que estava prou a prop per poder-la fer amb el mòbil. El cap de setmana va ser el primer d'estudi, però tot i això dissabte encara vaig tenir temps d'anar a veure un concert, encara que fossin deures per la classe de cant...

NA, agraïments per la correcció i a tothom que de tant en tan li dona un cop d'ull!