Era dilluns, el segon dia de classe. Seia en una cadira de la fila més a allunyada de la porta, més o menys cap a la meitat. Ni massa endavant ni massa enrere. Perquè? No tenia gaire importància no? Al cap i a la fi era per prendre notes i escoltar durant 50 min.
Mentre la professora no arribava vaig estar entretinguda amb una fila de formigues que es passejaven pel terra, davant dels meus peus. Més tard vaig veure que algunes fins i tot pujaven per la cadira del davant. D'on venien aquelles formigues? Sempre, des de ben petita, he tingut la mania de seguir la filera de formigues per trobar el formiguer o el forat que els servia de porta a la superfície No el vaig trobar. Llavors com les podia aturar? Feia uns anys el meu cosí em va explicar una teoria sobre com les formigues es movien per terra i sabien quin era el camí més curt. L'explicació fàcil i ràpida és que segueixen el traç que deixen de feromones les formigues que acaben de passar per allà. De manera que si era veritat podria fer que les formigues no passessin per davant meu, només havia de esborrar el rastre. I així ho vaig fer, arrossegant el peu per terra, vaig observar també que si ho feia davant d'una formiga aquesta donava mitja volta i marxava corrent i des de la meva perspectiva de persona semblava que avisés a la seva companya que per allà era millor no acostar-s'hi. Un cop vaig pensar que ja havia borrat el rastre vaig voler-ho comprovar i enretirant el peu vaig observar com les formigues efectivament sense que jo em mogués donaven mitja volta just en el punt en que la última ho havia fet i se'n tornàven d'on venien. Algunes, les que semblaven més valentes s'atrevien a buscar altres camins, però per això estàva el meu peu sempre disposat a borrar el rastre que havien deixat i per espentar-les al mateix temps. I així va ser com vaig poder comprovar que podia evitar que les formigues passessin per un lloc sense haver-ne de matar cap.
Després va arribar la professora i vam fer equacions de primer grau, cosa que va ser sumament aburrida i lenta i gairebé insoportable. Després com sempre pati, que vaig aprofitar per connectar-me i descobrir que el meu sim tenia més vida social que jo...I antropologia m'havia deixat el control per respondre preguntes però vaig apendre sobre el canivalisme dels maies, i a música vam estar cantant una mica, i a història vaig aprendre sobre les primères colónies angeleses, i a anglés m'agradaria poder dir que vaig apendre algo, però em temo que com a molt vaig apendra els noms dels meus companys que hores després vaig oblidar. Hi ha un motiu pel qual no m'agrada a dir a la gent pel nom... En acabat vaig anar al Career Centre on t'ajuden amb questions de CV, cartes de presentació etc. I després vaig anar a veure el pis d'una amiga que viu al campus. Menys a l'hora d'esmorzar em vaig passar la resta del dia intentant connectar-me però no vaig tenir èxit. Així que vaig anar a la llibreria. Aquí si tu vas a un lloc on venen ordinadors pots anar i utilitzar-los i mirar el mail, o parlar amb amics, o inclús tenia al derrera un que estava mirant una serie pel youtube...Però amb tant entreteniment em vaig oblidar de comprar els llibres que em faltaven així que hi hauria de tornar dimarts abans d'anar al voluntariat.
Però dimarts no vaig tenir temps de comprar llibres ja havia quedat amb una de les persones que més tinc a agrair, ja que va ser gràcies a ella en gran part que em van acceptar a la universitat. Fins llavors només ens havíem conegut per mail. Però em vaig endur una gran sorpresa quan la vaig poder coneixer en persona, ja que és una persona alegra i riallera. Estava disposada a presentar-me qui calguès, i em va estar explicant anècdotes de la ciutat i la seva vida. Ens ho vam passar molt bé, tant bé que se'm van fer les tantes i no vaig arribar al voluntariat. Però vaig poder anar a mirar llibres; no quedava res...
La resta de la setmana va passar tranquila i sense gaires entrevancs. Els altres dos dies d'antropologia em vaig enrecordar de portar el control i vaig encertar la majoria de preguntse. Els dies que no tenia classe parlava amb Barcelona durant llargues hores semblava mentida que encara quedessin tantes coses per dir... I entre tot intentava trobar una feina. Vaig inclús tenir una entrevista per fer de cangur amb unes bessones d'un mes i poc que havien nascut prematures. Però no la cosa no acabava de tenir resultat...
Divendres inclús va arribar a sortir el sol a la universitat, i això va fer que enlloc de tancar-nos a les estones lliures sortissim fora i ens esperessim en els bancs, prenent el sol. I seguia coneixent gent, cada dia més, noves històries noves aventures.
Quan el cap de setmana va arribar em vaig adonar de la quantitat de feina que tenia enderrerida de classe i que havia d'anar a comprar i parlar amb bancs i tot. Però era un cap de setmana llarg, dissabte per la tarda molts llocs tancaven i no obririen fins dimarts, així que em vaig limitar a comprar les coses que necessitava bàsiques i ja em prepararia pels bancs dimarts. Diumenge va ser un dia d'estudi, poc intenssiu perquè fora feia bon temps i a qui no li venien ganes de sortir a passejar una mica...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada