La setmana va començar amb vacances, com molta gent desitjaria, que els dilluns fossin festa. Així que va ser bastant de relax, vaig poder fer deures i passar revista no necessàriament a la vegada. En algun moment vaig anar als Piers i seguint la costa vaig fer les fotografies.(veure Piers)
Dimarts tampoc tenia classe, però si havia de venir una amiga del meu oncle per coneixe'm o més aviat reconeixe'ns ja que ja ens haviem vist un cop a Barcelona feia uns anys. Tenien un fill de 5 mesos al que volien que en tingués cura mentre ells anàven a sopar el dijous. Així que van venir per la tarda i vam estar parlant una estona d'una mica tot.
Dimecres en canvi sí que tenia classes. I tot i que es va fer cansat perquè portava ja molts dies fent vida de vacances també va anar bé veure'm amb alguna gent. Després al vespre a les 19.30 m'havien convidat a una reunió del club "Cinema Collective" que tenen aquest projecte ara on per grups fan re-makes de pel·lícules famoses però de 2 minuts. Jo no tenia grup però tenia càmera i un grup de gent del meu costat eren un grup però els faltava una càmera així que ens vam ajuntar. Van resultar ser gent molt simpàtica i vam passar una bona estona decidint com podiem fer-ho; ens havia tocat "The Hangover" (Resacón en Las Vegas). Al cap d'una estona va venir Tim Beller el càmera principal i stady de "Californication" (al link veureu tota la seva carrera) i va ser una de les millors xerrades que he tingut mai. Ens va estar explicant com havia acabat treballant per HBO a LA i com feia pelis els caps de setmana. Jo prenia nota de tots els noms que utilitzava en anglès era com un intensiu. I quan li van preguntar com havia sabut que volia ser director de fotografia, va explicar quan va començar a treballar en un plató i ell només era el tècnic auxiliar de l'auxiliar que apreta el botó de rec i encara gràcies, però va tenir la oportunitat de veure treballar a un director de fotografia tant magnífic que abans de començar ja preveia com aniria tot. Podia muntar una escena del no res amb mitjora màxim i quedava bé com a molt calia fer un retoc de centímetres per arribar a la perfecció. I llavors va parlar de la seva experiència amb la il·luminació i de fet no sabia com explicar-ho amb paraules però el vaig entendre perfectament perquè era precisament el que a mi m'apassiona, i de sobte vaig pensar que seria ideal poder acabar sent com ell, inclús tenia la seva dona i els fills esperant-lo a la bora de San José!
Així que entre preguntes i explicacions la trobada es va allargar bastant. Al final m'hi vaig acostar per felicitar-lo i parlar una mica de forma personal. És una cosa que es fa molt per aquí i de fet va molt bé per tenir nous contactes. Així que aquella nit vaig arribar bastant tard a casa, però contenta d'haver conegut a gent amb qui fer curts i veure que hi havia esperances pels nous directors/es de fotografia del món. Al arribar a casa tenia una pila de roba i coses sobre el llit que venien de Barcelona; el meu oncle ja havia tornat.
Dijous hi va haver el cangur. Va ser un dels cangurs més difícils que havia hagut de fer fins aquell moment. El van deixar adormit, i la cosa va durar una hora i mitja, però llavors es va despertar i mai he sentit un nen plorar tanta estona per cap motiu. Desprès se li va ajuntar amb la gana i quan vaig per fi poder calmar-lo una mica i va entendre que volia el biberó no va deixar de plorar però va menjar una mica entre plors. Després vam estar jugant un rato i si li parlava en català i japonès li feia gràcia i estava tranquil. Però de sobte 20 min abans que arribessin els seus pares li va donar per tornar a plorar sense parar i ni les flors que l'havien calmat el primer cop servien. I llavors va arribar la mare i en quan el va agafar aquest va callar de cop. A més amb tot això tenia el meu oncle dormint per allà perquè encara tenia jetlag... Un cop van marxar jo encara tenia feina pendent de la universitat i sobretot havia de veure la pel·lícula per aportar idees per fer el remake, o sigui que també vaig anar a dormir tard.
Divendres tenia la meitat de les classes i va ser un dia molt tranquil. Va fer un fred increïble a la universitat i la boira era bastant baixa i humida amb vent... Després de classes m'havia de trobar amb els del curt per fer una mica de producció i pensar amb tot el que necessitàvem, fer calendaris, i aquestes coses que fan tanta mandra. Vam anar a fer-ho a casa de l'altra noia que hi ha al grup que és tailandesa però porta aquí bastant temps. I vaig conèixer també la companya de pis. Vam estar parlant fins a les 12 i perquè vaig haver de marxar per agafar l'últim tren perquè si no segurament haguéssim estat tota la nit. Quan vaig anar a dormir va ser curiós veure com Barcelona despertava.
Diumenge en canvi va ser un dia llarguíssim. Hem vaig llevar cansada però amb il·lusió. Haviem quedat a les 12 amb altres catalans de la Badia per fer una trobada a Paradise Beach Park. Paradise és un poble que queda a Sant Quintín, i si bé alguns podrien pensar que això és la nova forma de dir la quinta forca tampoc s'equivocarien del tot. Realment està a una bona estona de San Francisco i ja teniem clar que la ciutat no quedava precisament a prop de casa... Si per aquelles coses algú decidís bucar-ho al mapa, o algú que tingui algun tipus de referència, el trobarà més enllà de Tiburón passat Sausalito. I això que vol dir, que sí efectivament, cal creuar el Golden Gate si no es vol donar tota la volta a la Badia. El parc en si era molt bonic. La zona de pícnic quedava just arran de mar on hi havia un tros de moll que sortia. Pescadors es trobaven per passar l'estona i fer veure que en treien algo perquè estava clar que d'allà hi hauria res per pescar, i ens acompanyava també el so ritmic d'una festa priata que se feia una mica més aball. Només arribar, calia fer les peresentacions oportunes i per sorpresa meva la parella més jove estaven estudant un màster a la SFSU (la meva universitat emboirada), també em van presentar una parella qu e vivia a Sausalito en una casa flotant on darrera tenien aparcat com qui té el cotxe un veler. Ella estiueja sovinta Port de la Selva i parlant, parlant, em va convidar a navegar el dissabte de la setmana que següent.
També van venir famílies i tots eren gent molt simpàtica i amable. A mig dinar vam veure fins i tot cèrvols! Després de menjar botifarras a la barbacoa vam jugar una mica de futbol americà. I cap al vespre i parlant de política (no fos cas) i del país ens va venir el Ranger que havia de tancar el parc. Ens haviem passat 7 hores i encara semblava que poguessim estar-hi 7 més. Així que contenta i feliç d'haver fet noves amistats i haver celebrat la diada en família vaig tornara creuar el Golden Gate, que majestuós ens donava la benvinguda a la ciutat que aquell dia es deixava veure sense boira. La lluna plena il·luminava la ciutat quan el pos ja s'havia post.
Vaig arribar cansada i sense ànims de fer res. Però vaig poder sopar, acabar feina de la universitat i això si: va ser l'únic dia que vaig dormir plana.
TBC
N.A. Sento la tardança, diumenge va ser molt cansat i no vaig poder acabar-ho. Espero que hagi valgut la pena esperar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada