Capitol 8: Malalta

La universitat per dins

La setmana havia de ser tranquil·la. Les classes anaven com sempre, la cosa més emocionant que havia passat va ser quan la professora de mates va flipar amb el retolador de la pissarra que funcionava com un bolígraf dels que aquí en diuen de clip. "Havíeu vist mai això? No m'hi havia trobat mai amb un retolador així, creieu que funcionarà?..." ¬¬

A mesura que la setmana avançava, el fred va anar pujant i dijous em vaig trobar fent repòs al llit perquè havia aconseguit agafar un encostipat. Vaig aconseguir recuperar-me amb una mica de medicaments però quedava el dubte, havia d'anar a navegar dissabte? Podia anar a fer tots els encàrrecs el divendres a la tarda? Ja descansaria diumenge no? De fet no, perquè continuava tenint coses pendents.
El meu tiet havia marxat a Chicago aquell cap de setmana i s'hi estaria fins dimecres següent m'havia dit que si necessitava res el podia trucar, però no he sigut mai una d'aquestes persones d'anar demanant ajuda tota l'estona.

Embarcadero

Haig de dir que divendres em trobava una mica millor, suposo que gràcies a les pastilles, però a mig matí vaig veure que m'havia quedat sense diners i havia d'anar a casa a dinar llavors no podia anar a ciutat com tenia pensat. Vaig demanar a una amiga si em podia quedar a dormir a casa seva, i així dissabte no m'hauria de llevar tant d'hora, però em va respondre massa tard.
Dissabte tocaven rentadores, intentant fer CV i cartes de presentació. Vaig acabar fent mil voltes pel centre del poble del costat intentant decidir què era millor fer, havia d'anar al banc i estava tancat, havia de demanar feina però no havia pogut imprimir els cvs encara, vaig comprar una mica de menjar per omplir el rebost, i mirant el tran desplegament de vegetals em vaig adonar que no sabia ni fer verdura...almenys no de la que m'agradava.

Jo fent una foto al carro de correus

Vaig tornar a casa que tenia les rentadores mitges i calia començar la segona tanda, no sabia si anar a Millbrae a imprimir les coses o a ciutat directament, on havia de dinar i que...Al final vaig fer un entrepà ràpid i vaig agafar el tren. Feia un temps havia comprat un passe que no funcionava si vivia fora de la ciutat i el stand on m'havien dit que anés a reclamar estava tancat quan vaig arribar, vaig acabar trucant on em van dir que ja l'havia utilitzat i que no em podien tornar els diners. Resultava que l'havia utilitzat per pagar dos miserables dòlars de l’autobús perquè no tenia el transbord del tren un divendres que vaig tornar a les 12 de la nit del campus!

la meva verisó americana de dinar.

Diumenge va ser un dia d'estudi. Vaig aprofitar per posar-me al dia amb els estudis d'una vegada per totes i acabar d'ordenar l'armari intentant un nou sistema, tot i que sabia que duraria tant poc com el primer, era inevitable. El vespre va arribar ràpid i encara havia de preparar les coses per l'endemà. Ja em sentia millor i semblava que per fi m'havia pogut recuperar del refredat.

TBC

NA. Els comentaris continuen sent benvinguts i tinguts en compte! Heu notat un canvi?