Navegant per la badia.

(Translation)

Era el seu aniversari i jo buscava idees per internet. Tot just feia un mes havíem passat el Nadal, per primer cop entenia lo difícil que ho havia posat per la gent que m’envolta tenint l’aniversari només 20 dies després de reis.

Sempre he pensat que fer activitats és un bon regal; amb l’exemple del meu pare que va portar a ma mare a les Golondrines pel sant un any vaig trobar una oferta per navegar per la badia. A vela? A la posta del sol? Perfecte!

Vaig comprar bitllets per les dues i aquí teniu el resultat:

 Sentir el vent, les onades, el sol... la olor a mar, la velocitat del vent, el ritme de les onades, el reflex del sol al caure. Et perds en la immensitat, el vent s’endu el soroll, les paraules, pots cantar al vent i ningú et sent. Ets tu i el mar i flotes, lliscant en una carrera que el vent t’ha portat, direcció on vulguis. “On anem avi?” “Donde hay capitan...” “No manda marinero.... ja però on vols anar?” “On vols anar tu? No portes el timó?” Memòries de fa tants anys... Nascuda per viure al mar, l’oceà sembla tant diferent, agressiu i poderós, adequat per aquesta costa, aquesta cultura, com el Mediterrani ho és per nosaltres.

Com que vam tornar de nit, feia vent i era humit, les dues mans se’m van congelar. Vam anar a sopar a una pizzeria de Sausalito i de causalitat feien la Formula 1 per la tele. Em va preguntar perquè m’agradava tant veure les curses. No hi havia pensat mai però suposo que m’agrada l’estratègia, la velocitat, l’enginyeria, però sobretot m’agrada passar els diumenges mirant-les en família, especialment amb el meu pare.