Capitol 5: Primeres classes

Era dilluns, i havia de começar les classes aviat, aviat sí, però no tant com voldria. Tenia temps i ja tenia tot gairabé preprat per dimecres, m'havia passat tota una setmana anant a reunions i deixant que m'expliquessin tot el que necessitava o creien que hauria de saber. Estava preparada.

Capitol 4: Orientation week

La sensació era d’estar en un congrés. Tota la gent per allà amb etiquetes d’identificació, tots venint de països diferents, carpetes, bolis…i hores de conferències, asseguts en aquells teatres enormes, com sales de conferències, prenent notes, escoltant presentacions…Buf!

Captiol 3: impresions impresionistes

La caseta era groga, d'aquest groc que sembla que obsessiona a tots els Puig-Sureda. Me'n vaig adonar mentre berenava un pa amb nocilla a la porxada que hi ha a la part del darrera. És tal com la recordava, d'una sola planta i teulada baixeta. Entrant davant hi ha un armari amb la rentadora i la secadora, a la dreta un lavabo i a través la meva habitació. A l'esquerra la cuina amb la taula on en Joaquim treballa mentre jo em faig el dinar. Passada la cuina o per l'altra porta de la meva habitació, hi ha la sala d'estar. Ben gran i amplia, amb un parell de sofàs una tele enorme i una taula per menjar. Una paret amb portes de vindre d'on entra tota la llum dona al pati del darrera. Mirant a fora a la dreta queda les habitacions del meu oncle i la de convidats, amb un lavabo entremig.

Des de fora era tal com l'havia dibuixat al paper del bar, sota la meva nova adreça. Era el primer cop que sabia on aniria a viure abans d'haver-hi viscut, era un pensament estrany.

Capitol 2: El segon dia, no fer res

“Demà et despertaràs cap a les 5” la veu del meu oncle tot segur sonava al meu cap mentre mirava el rellotge havent-me despertat a mitjanit. Però m'hi negava, no havia tingut jetlag en la vida no el tindria ara. Així que vaig anar al lavabo, perquè pixar sí que ho necessitava, i em vaig tornar a ficar al llit. Feia un fred increïble Hauria d'agafar l'altre manta, pfff passo... i així em vaig congelar en la meva primera nit a San Francisco.

Arribades i primeres impressions part 1

Se suposava que havia d'agafar un vol a les 8:45.

"Si us plau, presenteu aquest informe a la persona corresponent 3h abans de la sortida" deia l'informe que m'havien fet omplir els de la companyia aerea. Això feia que hagués d'estar a les 5:45 a la terminal 2B del aeroport del Prat.

Havia pres la decisió de no dormir en tota la nit. Sortir amb els amics, distreure'm, jugar al billar, passejar un últim cop per la vila de Gràcia, seure un últim cop a les escales al peu de l'església, parlar mirant Príncep d'Astúries avall. 

Aparta la mirada de la finestra, al tren li queda menys per arribar a la seva destinació, segueix el seu trac-trac i sospira pensant "ja queda poc". Es gira cap a ella
-Et trobaré a faltar
-Jo també- La resposta tant immediata causa sorpresa i després l'escalfor que recorre el cos en moments de felicitat.

****

-No ho diguis a ningú però t'estimo

-Jo també

Apreta fort com si no volgués deixar anar, però marxarà igual per molt fort que apreti haurà de deixar anar en algun moment. 

****

-I ara que et queda?

Vol respondre "Tot, la resta de la meva vida", però es limita a descriure el forats de les maletes que s'ompliran d'aquí poc, els horaris i calendari de les pròximes setmanes.

****

I així un per un surten per la porta, s'allunyen i giren el cap un últim cop.

Quan està sola tanca els ulls, els torna a obrir ennuvolats i pensa en quan els podrà tornar abraçar.