Se suposava que havia d'agafar un vol a les 8:45.
"Si us plau, presenteu aquest informe a la persona corresponent 3h abans de la sortida" deia l'informe que m'havien fet omplir els de la companyia aerea. Això feia que hagués d'estar a les 5:45 a la terminal 2B del aeroport del Prat.
Havia pres la decisió de no dormir en tota la nit. Sortir amb els amics, distreure'm, jugar al billar, passejar un últim cop per la vila de Gràcia, seure un últim cop a les escales al peu de l'església, parlar mirant Príncep d'Astúries avall.
I mentre esperava que la senyoreta de la companyia tornés de la trucada que se suposava que havia de fer a Alemanya pensava en totes les maneres que tenia de solucionar el problema. Jo pensava en com marxar, ells en com retenir-me. Va tornar la senyoreta, després d'anades i vingudes al taulell. "No hay problema,puede ir con la còpia". La còpia d'un document que ningú havia avisat que hagués de portar l'original el qual estava a les oficines de DHL que no obrien fins a les 8:30, típic. Primer havia sigut el problema amb el sobre pes de la maleta, després el formulari SVIS i 20... Però al final la còpia va resultar ser suficient pel receptor de la trucada, així que ja era un pas més aprop de la Badia.
Calia fer una escala a Dusseldorf, Alemanya. Vaig arribar amb temps i evidentment el primer que vaig fer va ser dirigir-me a la porta d'embarcament. Hi havia un control de passaport a mig camí, i després al final d'un passadís llarguíssim amb tot de botigues de les que no podia comprar res perquè no volia gastar dólars, hi havia la porta C-46. L'avió ja feia tard, però només uns 15 min, així que vaig seure a les cadires del davant per esperar.
Un cop van haver embarcat els passatgers de primera classe i de la fila 36 a la 50 (jo tenia la 18) ens van deixar embarcar a la resta. Al veure la meva visa em van demanar que anés al taulell i sorpresa, sorpresa...
"A veure el SVIS....Copies no""Ja però és que és la de l'ambaixada, a Barcelona m'han dit que havien trucat aquí i que podia passar" "No, còpies no... hauré de trucar algú perquè aquí no han trucat de Barcelona, no és que no et volguem deixar pujar..." Vaig deixar d'escoltar, ja sabia el discurs i només m'interessava saber si podia pujar o que se suposava que havia de fer.
Més trucades.
Diuen que no, però l'alemany és bastant semblant a l'angès, si més no em va permetre entendre que els de la trucada havien dit que "Okey" i que per tant podria si més no arribar a Estats Units. Al final em van confirmar que podia pujar a l'avió però que no m'asseguraven que els d'immigració em deixessin entrar i que era molt possible que em fiquessin en el primer avió de tornada a casa. Com se n'haurien alegrat alguns de veurem tornar!
El vol va durar hores. Masses. Llargues i avorrides hores. Pensava que no tenia auriculars, seguia sense voler gastar-me els dólars i per tant no vaig comprar-los a l'hostessa. Vaig començar el llibre i vaig dormir. Vaig menjar el que em van donar i les galetes que jo portava.
Finalment vam arribar al Nou Continent. Jo estava prepara per donar mil excuses. Portava el SVIS a una mà, el passaport amb els fulls per entrar a l'altre, dues motxilles que pesaven massa i cap ganes de tornar a fer aquell vol tant llarg.
Vaig arribar a la duana, un senyor gran i avorrit em va demanar que posés els 4 dits a la màquina, em va fer la foto i es va mirar els papers. Els va firmar, el segell, el boli... i llavors va veure que era una copia. Glups! Ho va mirar un cop i un altre. "No portes l'original" "És que no em va arribar a temps" "Això no es pot fer eh, el pròxim cop porta l'original. Aquí tens." "Així ho faré senyor, moltes gràcies, que tingui un bon dia!" I vaig poder anar a buscar les maletes. Ho havia aconseguit, havia passat la porta!
De seguida vaig veure el meu oncle (Joaquim) que em va portar a casa seva. Vaig deixar les maletes i vam fer el llit.
Després al vespre vam sopar i vam parlar de com anirien les coses. No havia de patir per res, vindria gent, ell marxaria però jo podia sentir-me com a casa. Vam mirar una capítol de Weeds abans d'anar a dormir i jo ja no m'aguantava. Eren 2/4 de 10 i no vaig tenir cap problema per adormir-me en pocs minuts...
TBC
1 comentaris:
Dèu n'hi do, estàn com una xota... Si més no ja estàs instalada!
Publica un comentari a l'entrada