Captiol 3: impresions impresionistes

La caseta era groga, d'aquest groc que sembla que obsessiona a tots els Puig-Sureda. Me'n vaig adonar mentre berenava un pa amb nocilla a la porxada que hi ha a la part del darrera. És tal com la recordava, d'una sola planta i teulada baixeta. Entrant davant hi ha un armari amb la rentadora i la secadora, a la dreta un lavabo i a través la meva habitació. A l'esquerra la cuina amb la taula on en Joaquim treballa mentre jo em faig el dinar. Passada la cuina o per l'altra porta de la meva habitació, hi ha la sala d'estar. Ben gran i amplia, amb un parell de sofàs una tele enorme i una taula per menjar. Una paret amb portes de vindre d'on entra tota la llum dona al pati del darrera. Mirant a fora a la dreta queda les habitacions del meu oncle i la de convidats, amb un lavabo entremig.

Des de fora era tal com l'havia dibuixat al paper del bar, sota la meva nova adreça. Era el primer cop que sabia on aniria a viure abans d'haver-hi viscut, era un pensament estrany.

Al tercer dia, al sortir per la porta, feia un bon dia. El sol brillava i havia dormit perfectament havent posat la segona manta i havent estrenat el pijama d'hivern. Per fi no tenia calor.

Però la cosa va durar poc. Vaig anar al Bart: el tren que treu a la gent de Millbrae cap a llocs menys soleiats; cap a la gran ciutat. Jo de fet anava al campus, volia veure quan tardava, on tindria els exàmens i l'orientation. Sabia que per arribar havia d'agafar el Bart, baixar a Daily City Station i agafar l'autobús (muni) 28. Vaig pujar al tren en el dia soleiat de Millbrae i vaig baixar a Daily Station havent passat un túnel que semblava haver-nos portat a una altra dimensió: hi havia una boira i feia un fred!

Per qualsevol observador extern devia semblar una experta perquè dissimuladament em vaig dedicar a seguir a la gent que em semblaven que anirien cap on jo volia. Al baixar de l'andana vaig veure a dues noies que apretaven un botó i treien un bitllet groc que havia sortit de la màquina. Jo vaig fer el mateix, no sabia per què servia, però per si de cas...Sinó, el tindria de record. Les noies sortien corrents i vaig mirar cap on anaven i era precisament a agafar el 28, el bitllet era per fer el transbord i més tard vaig saber que me'n donava 2 i que per tant el bitllet de tornada tampoc calia que el pagués.

Al arribar al campus de seguida vaig trobar l'edifici on veien els exàmens i em vaig enterar de tot com aniria. Al sortir de l'edifici vaig decidir passejar una mica pel campus. Tot i la boira em va semblar prou bonic. Els edificis no tenen res d'especial i son més aviat avorrits, però almenys ho compensen amb uns jardins originals i colorits, amb un salt d'aigua i tot. Bé més que saltar, l'aigua rellisca per unes roques, però té aquell soroll que fan les fonts i que tranquil·litza l'ambient. També està ple d'ocells...

Desprès de la pau i serenitat dins la boira del campus vaig agafar un altre tren diferent també del MUNI que em va portar al centre de San Francisco. Tot estava tal i com jo recordava. Inclús vaig creuar el pas de vianants on gairebé em posen una multa per creuar en vermell!

Vaig aconseguir trobar un super on tenen coses que conec. Visca les Multinacionals! I vaig poder comprar unes galetes i altres coses que em faltaven. Després ja era tard i vaig tornar cap a Millbrae. Per cert a que no endevineu quin dia feia a SF??.....Sol! És desquiciant i depriment a la vegada.

Un cop a casa evidentment vaig veure que no m'havia fixat de quan tardava de casa a la uni i que hi havia moltes possibilitats de que fes tard pel dia de l'examen llavors.

El dia següent va ser de calma. Vaig xatejar una mica. En Joaquim em va portar a baries botigues a comprar coses que faltaven a la nevera, també vam anar a veure el poble del costat i una estació de tren que van construir amb teules d'una missió. Al tornar a casa vaig escriure les primeres línies d'aquesta aventura mentre el meu oncle escrivia el xec per l'examen. Vaig aprofitar per mirar una mica de què aniria, però tampoc va servir de gaire.

També vaig sortir a fer un vol amb la bici, a airejar-me i a calmar els pensaments. Era el primer dia que vaig pensar que potser m'havia equivocat amb la decisió de venir aquí. Però quina era l'alternativa? No, sigues forta, ara és difícil i res sembla clar però al final tot acabarà bé. Tot anirà bé.

La cosa va canviar de perspectiva quan vam poder anar a veure el Barça.

Vam anar a una fira pel matí i després vaig poder parlar amb ma mare de camí a la gran ciutat. Havíem d'anar al Julian's un sportsbar on es reuneixen tots els culés per veure al seu equip i també vam aprofitar per fer contactes. Les coses funcionaven així, t'apropaves a un i deies “ei que fas per aquí?” “A què et dediques?” i de seguida trobaves algú que t'interessava conèixer.

Més tard vam anar a comprar els calaixos que faltaven per completar el meu armari i vam passar per una fira que havia muntat la comunitat filipina. Vam conèixer a un del FBI que em va dir que la pròxima vegada que muntessin algo potser em necessitarien per fer de tècnic per l'escenari. Així van les coses!

El que veig pel matí de camí al bart (més enllà de la tanca del pati del darrera)

TBC...
N.A. Sento la gent que ho llegeix per email que no he trobat la manera de solucionar el color de la lletra.
Aquest divendres, Cap.4: Orientation Week! Els comentaris sempre són benvinguts i ajuden a millorar el producte!