Aparta la mirada de la finestra, al tren li queda menys per arribar a la seva destinació, segueix el seu trac-trac i sospira pensant "ja queda poc". Es gira cap a ella
-Et trobaré a faltar
-Jo també- La resposta tant immediata causa sorpresa i després l'escalfor que recorre el cos en moments de felicitat.

****

-No ho diguis a ningú però t'estimo

-Jo també

Apreta fort com si no volgués deixar anar, però marxarà igual per molt fort que apreti haurà de deixar anar en algun moment. 

****

-I ara que et queda?

Vol respondre "Tot, la resta de la meva vida", però es limita a descriure el forats de les maletes que s'ompliran d'aquí poc, els horaris i calendari de les pròximes setmanes.

****

I així un per un surten per la porta, s'allunyen i giren el cap un últim cop.

Quan està sola tanca els ulls, els torna a obrir ennuvolats i pensa en quan els podrà tornar abraçar.