“Demà et despertaràs cap a les 5” la veu del meu oncle tot segur sonava al meu cap mentre mirava el rellotge havent-me despertat a mitjanit. Però m'hi negava, no havia tingut jetlag en la vida no el tindria ara. Així que vaig anar al lavabo, perquè pixar sí que ho necessitava, i em vaig tornar a ficar al llit. Feia un fred increïble Hauria d'agafar l'altre manta, pfff passo... i així em vaig congelar en la meva primera nit a San Francisco.
Pel matí em vaig despertar un cop havia sortit el sol amb el soroll del mòbil sonant: 1444, seria algú important? Millor buscar-ho per internet...Sorpresa quan vaig veure a gent connectada, però ningú a prop de l'ordinador semblava, ningú va contestar i per mi eren les 7 del matí, així que vaig decidir aguantar almenys fins a les 9.
Al final van ser les 9 i em vaig poder llevar. Vaig esmorzar un pa amb nocilla que havíem comprat el dia anterior, i em vaig passar la resta del matí parlant amb la gent de Barcelona, enviant mails i comunicant al món que havia arribat i que estava bé.
Al llarg de les hores em vaig adonar de la llarga llista de coses que m'havia deixat, algunes bàsiques pel dia a dia altres només per mi. En algun moment hauria d'escriure a casa per avisar que ho necessitava, però no hi havia ningú a Septimània o sigui que tampoc sabia si serviria de res.
Abans que se'm fes massa tard volia aconseguir un telèfon mòbil per poder comunicar-me amb els d'aquí, sobretot avisar al meu oncle sobre els àpats. Així que abans de dinar vaig baixar al centre del poble a veure les botigues, familiaritzar-m'hi una mica i veure si hi havia algo interessant on pogués aconseguir el que necessitava. No hi va haver cap sort. Vaig estar passejant durant dues hores o més i quan ja n'estava tipa i havia vist que menjar xino semblava que era l'únic que es feia en aquest poble me'n vaig tornar a casa a parlar un rato més amb la gent.
Per dinar: espaguetis blancs amb formatge ratllat. I vaig poder comprovar que la webcam funcionava, el que voldrà dir que si la gent no xatagés des del mòbil podria haver trucat algú...
Després de dinar en Joaquim estava fent una reunió i per tant era millor que m'estigués a la meva habitació sense fer gaire soroll. L'ordinador s'havia quedat sense bateria, i el carregador era sota els peus del visitant :s. Com que semblava que no em quedava més opcions vaig tancar-me a l'habitació. Vaig obrir el llibre i vaig estar llegint un rato fins que la son va poder més i llavors vaig estar dormint, el problema és que no era una migdiada normal ja que no em va servir per treure'm el cansament ni la son. Cap a les 18:06 va marxar la visita i vaig esperar un rato perquè no es notés que ho sabia. Vaig sortir de l'habitació i em vaig connectar a l'ordinador, tornava a tenir mails :)
També vaig aprofitar per mirar com podia anar a la universitat per anar-hi l'endemà i com eren els exàmens de dissabte. Vaig aconseguir treure una puntuació de 20 sobre 25 en el de mates sense haver estudiat! Després ja miraria el d'anglès, que tampoc li veia molt el sentit ja que ja havia passat el TOEFL, americans...
Al vespre després de sopar vam veure un capítol de Modern Family, estava introduint el meu oncle al món de la ficció.
TBC
N.A.:A partir de la pròxima entrega hi haurà més dies i més aventures per posar-nos tots al dia i més fotos!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada