Bon Nadal i Feliç 2012

I si és l'últim que sigui el millor! Bones Festes!

Capítol 12: Yosemite, tió i examens

Havia acceptat una invitació per anar a Yosemite National Park, però no sabia ni on era. L'únic que en sabia era que el meu oncle sovint hi anava a fer senderisme. Algun dia havia intentat que m'expliqués on queia però per això necessitava altres referències geogràfiques que no tenia.

Captítol12: Sacramento i les gràcies

Cap el que es podria considerar la última setmana de novembre vam tenir una setmana de vacances. Jo ja sabia que era la meva única oportunitat per anar amb algú a alguna banda. Parlant-ho amb alguna gent, la noia japonesa va proposar d'anar a Sacramento, capital de Califòrnia.

En apropar-se el dia vaig comentar-li al meu oncle que amb un mig somriure em va dir "És una ciutat molt maca, m'agrada molt passejar-hi, però no hi ha res a fer". Dit així semblava molt avorrit, la gent em preguntava "i què hi ha a Sacramento?" i jo deia "res, però m'han dit que es molt bonic :) ". Va resultar que sí que hi ha coses a fer a la ciutat, i cada dia vam poder fer coses diferents.

Capitol 11: tremolors per Halloween

Carabasses al mercat

Estirada al llit, llegint comunicats internacionals en totes les xarxes socials i de sobte comentaris de la gent de San Francisco van començar a ser molt semblants "Acabo de passar el meu primer terratrèmol". Terratrèmol? On? Quan? 

Capítol 10: No és un zoològic!

La setmana anterior havia acabat amb un sopar d'uns catalans amics del meu oncle on vaig tenir la oportunitat de conèixer un molt bon amic seu amb qui sempre va de viatge i que és molt simpàtic. Em va portar a fer un tour per la casa i en arribar al garatge vaig veure un parell de dracs al terra, i em vaig quedar fascinada, segurament inclús vaig dir "Uns dracs!"

Capitol 9: 9 cargols i una bicicleta

la bicicleta

A cada classe ens recordaven que s'acostaven els exàmens parcials. Això volia dir que ja havíem fet prou matèria, que ja podien mesurar si havíem adquirit algun coneixement? Jo no ho tenia gaire clar però no volia quedar-me enrera; per primer cop en molts anys havia aconseguit tenir feta la feina abans del dia d’entrega.

Capitol 8: Malalta

La universitat per dins

La setmana havia de ser tranquil·la. Les classes anaven com sempre, la cosa més emocionant que havia passat va ser quan la professora de mates va flipar amb el retolador de la pissarra que funcionava com un bolígraf dels que aquí en diuen de clip. "Havíeu vist mai això? No m'hi havia trobat mai amb un retolador així, creieu que funcionarà?..." ¬¬

Cap. 7: Tard a la nit

La setmana va començar amb vacances, com molta gent desitjaria, que els dilluns fossin festa. Així que va ser bastant de relax, vaig poder fer deures i passar revista no necessàriament a la vegada. En algun moment vaig anar als Piers i seguint la costa vaig fer les fotografies.(veure Piers)

Especial Piers

Fa uns dies, vaig tenir una petició:
Descriure un recorregut i posar fotos cada 5 min. Bé tant sovint no ha pogut ser però ho he intentat més o menys...
http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=200286282515087120392.0004ac4af1a5cb01acb44

Cap 6: Formigues

Era dilluns, el segon dia de classe. Seia en una cadira de la fila més a allunyada de la porta, més o menys cap a la meitat. Ni massa endavant ni massa enrere. Perquè? No tenia gaire importància no? Al cap i a la fi era per prendre notes i escoltar durant 50 min.

Capitol 5: Primeres classes

Era dilluns, i havia de começar les classes aviat, aviat sí, però no tant com voldria. Tenia temps i ja tenia tot gairabé preprat per dimecres, m'havia passat tota una setmana anant a reunions i deixant que m'expliquessin tot el que necessitava o creien que hauria de saber. Estava preparada.

Capitol 4: Orientation week

La sensació era d’estar en un congrés. Tota la gent per allà amb etiquetes d’identificació, tots venint de països diferents, carpetes, bolis…i hores de conferències, asseguts en aquells teatres enormes, com sales de conferències, prenent notes, escoltant presentacions…Buf!

Captiol 3: impresions impresionistes

La caseta era groga, d'aquest groc que sembla que obsessiona a tots els Puig-Sureda. Me'n vaig adonar mentre berenava un pa amb nocilla a la porxada que hi ha a la part del darrera. És tal com la recordava, d'una sola planta i teulada baixeta. Entrant davant hi ha un armari amb la rentadora i la secadora, a la dreta un lavabo i a través la meva habitació. A l'esquerra la cuina amb la taula on en Joaquim treballa mentre jo em faig el dinar. Passada la cuina o per l'altra porta de la meva habitació, hi ha la sala d'estar. Ben gran i amplia, amb un parell de sofàs una tele enorme i una taula per menjar. Una paret amb portes de vindre d'on entra tota la llum dona al pati del darrera. Mirant a fora a la dreta queda les habitacions del meu oncle i la de convidats, amb un lavabo entremig.

Des de fora era tal com l'havia dibuixat al paper del bar, sota la meva nova adreça. Era el primer cop que sabia on aniria a viure abans d'haver-hi viscut, era un pensament estrany.

Capitol 2: El segon dia, no fer res

“Demà et despertaràs cap a les 5” la veu del meu oncle tot segur sonava al meu cap mentre mirava el rellotge havent-me despertat a mitjanit. Però m'hi negava, no havia tingut jetlag en la vida no el tindria ara. Així que vaig anar al lavabo, perquè pixar sí que ho necessitava, i em vaig tornar a ficar al llit. Feia un fred increïble Hauria d'agafar l'altre manta, pfff passo... i així em vaig congelar en la meva primera nit a San Francisco.

Arribades i primeres impressions part 1

Se suposava que havia d'agafar un vol a les 8:45.

"Si us plau, presenteu aquest informe a la persona corresponent 3h abans de la sortida" deia l'informe que m'havien fet omplir els de la companyia aerea. Això feia que hagués d'estar a les 5:45 a la terminal 2B del aeroport del Prat.

Havia pres la decisió de no dormir en tota la nit. Sortir amb els amics, distreure'm, jugar al billar, passejar un últim cop per la vila de Gràcia, seure un últim cop a les escales al peu de l'església, parlar mirant Príncep d'Astúries avall. 

Aparta la mirada de la finestra, al tren li queda menys per arribar a la seva destinació, segueix el seu trac-trac i sospira pensant "ja queda poc". Es gira cap a ella
-Et trobaré a faltar
-Jo també- La resposta tant immediata causa sorpresa i després l'escalfor que recorre el cos en moments de felicitat.

****

-No ho diguis a ningú però t'estimo

-Jo també

Apreta fort com si no volgués deixar anar, però marxarà igual per molt fort que apreti haurà de deixar anar en algun moment. 

****

-I ara que et queda?

Vol respondre "Tot, la resta de la meva vida", però es limita a descriure el forats de les maletes que s'ompliran d'aquí poc, els horaris i calendari de les pròximes setmanes.

****

I així un per un surten per la porta, s'allunyen i giren el cap un últim cop.

Quan està sola tanca els ulls, els torna a obrir ennuvolats i pensa en quan els podrà tornar abraçar.

Barcelona

Madrid

Aquesta setmana he portat dues persones a descobrir llocs on no havien estat mai. Crec que en general ens agrada descobrir coses i, encara que ens en haguem fet idees equivocades, sempre està bé poder saber com són les coses de veritat.

En els dos casos, tenir o no expectatives ha fet una diferència, però no per això ha permès que ho gaudíssim tots igual.
Jo en els dos casos repetia, ja coneixia tot el que anàvem a veure. Però tinc la sort que sempre puc descobrir algun detall nou, i sobretot guardar-ne un record i poder compartir-lo.
Així doncs, avui les fotos tenen més protagonisme que mai: us deixo amb exemples de detalls de llocs ja visitats.

El Port de la Selva

Selva de Mar

Buscant la Roca Foradada

Buscant la Roca Foradada cap a Torredembarra

Últim cap de setmana a Torredembarra. Per sort hem pogut fer una mica de platgeta (amb tots els desavantatges que sigui de sorra) passejar per les roques o fer un parell de carreres modalitat "iaia" a la piscina. 

"Vaig a buscar allà tot el que tu has trobat aquí"

Va ser un cap de setmana especial i m'alegro d'haver-ne format part! Avui us ho dedico a vosaltres perquè a vegades us ho curreu tant que us ho mereixeu!

[...]

"Perquè si, sempre esteu amb "ai, no es prou detallista", "ai és una pesada que crida i m'estressa", "ai és que no em fa cas" (i això va pels dos). Però la veritat és que jo no he vist altra parella en què hi vagi millor la frase "estan fets l'un per l'altre",  És veritat que no tot són flors i violes, però heu aconseguit crear una harmonia en la que la vostra manera de fer funciona i encaixeu de tal manera que heu creat un escut gairebé impenetrable, com heu demostrat una vegada i una altra. Junts heu sigut capaços de superar-ho tot i per mi és admirable"

[...]

Tolerants?

"Tolerants? Aquesta parauleta no m'agrada, perquè en el fons, consagra la supremacia d'una pretesa majoria sobre una minoria.

...?

Una majoria tolerant és la que es creu amb el dret autèntic a existir i, sentint-se generosa, tolera la minoria, sempre que no qüestioni la seva supremacia."

Contra de La Vanguardia 05/07/2011

No vaig tenir temps d'acabar de llegir l'entrevista però aquesta part em va semblar molt important poder-hi pensar i reflexionar, sobretot quan ens considerem "tolerants". Jo putse no hagués definit la tolerància així, però crec que a vegades sí que té aquesta connotació...

Opinions?

Comença l'estiu

Arriba l'estiu, i amb ell la primera sortida en barca. Ha sigut un bon cap de setmana de St. Joan, primer una mica de festeta amb els amics, i després uns dies barca, sol i platja. No ens podem queixar.
Però ara sembla que tot això s'acaba, només espero poder gaudir-ne fins al final i després poder tornar el temps suficient per seguir gaudint-ne!

San Francisco, Here we go!

19J

No conto persones, conto fets:

• El fet que a les 18 h (una hora després de la convocatòria) encara érem a Pl.Cat sense poder moure'ns
• El fet que hem no hem arribat fins al Pla de Palau però ja eren quars de vuit quan hem arribat al final de la Via Laietana.
• El fet que la gent no ha callat ni un segon, animant a la gent amb els ja coneguts "No nos mires unete!", "Ningú, ningú ens representa", "Menos maderos y más jardineros",o amb un simple "Puig dimissió!".

Si encara queda algú que no estigui indignat o no cregui en què les coses poden canviar, i per tots aquells que no estan disposats a escoltar: Les imatges ho diuen tot.

Tempus fugit, can you catch it?

?

Tens temps?/Do you have time?

El temps fuig, te'l pots guardar?
Time is running can you keep it?

Tot el que queda després de la tempesta

Give a little love - Noah & the Whale

Well I know my death will not come

'Til I breathe all the air out my lungs

'Til my final tune is sung

That all is fleeting

Yeah, but all is good

And my love is my whole being

And I've shared what I could

But if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Yeah if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Well my heart is bigger than the earth

And though life is what gave it love first

Life is not all that it's worth

'Cause life is fleeting

Yeah, but I love you

And my love surrounds you like an ether

In everything that you do

But if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Yeah if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Yeah if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Yeah if you give a little love, you can get a little love of your own

Don't break his heart

Well if you are (what you love)

And you do (what you love)

I will always be the sun and moon to you

And if you share (with your heart)

Yeah, you give (with your heart)

What you share with the world is what it keeps of you

La glòria és vostra !!

"CAMPIONS AQUÍ. EN VOLEM MÉS. La glòria és nostra"

Aquest és l'eslogan d'un nou anunci del Barça penjat a la façana de l'edifici que fa cantonada sobre la Pl.Catalunya. Personalment m'ha semblat molt adequat tant el moment com el lloc. Gairebé podríem pensar que el Barça dóna suport a la causa dels acampats a la plaça, que a la vegada, segur que més d'un és culé!

En aquest cas sí, crec que una imatge val més que mil paraules.

Ànims!

Nosaltres us salvem

Ahir vaig assistir a una taula rodona amb polítics del Marroc.
Podria dir que l'experiència va ser com a mínim interessant. Cada polític (ministres, secretaris, ex-presidents,etc) va explicar el seu punt de vista sobre la situació en la que es troba el seu país actualment.
Haig d'admetre que personalment no conec profundament el tema. Les informacions que m'arriben són a través d'amistats i dels escassos reportatges que els mitjans han dedicat a tot el què està passant.
Total que estava jo asseguda en aquelles cadires de l'auditori escoltant a un dels polítics, (que de fet era economista) parlar sobre lo molt que havia avançat el Marroc en aquests últims anys. Que s'han anat fent progressos a poc a poc i que gràcies a ells el Marroc no es trobava en la situació en la que estan altres països com Egipte o Tunísia, i va deixar anar un "Nosaltres us hem salvat!".
Llavors em va venir aquesta imatge al cap (i vull remarcar que sóc plenament conscient de la manca d'informació que tinc). L'únic que vull dir és que per una per una persona com jo dóna la sensació que aquest home pretén que el poble de Marroc els estigui agraït de que les coses no vagin pitjor, però parlant amb la gent que hi viu o hi ha viscut no em semblen gent que consideri que visqui en gaudint de privilegis ni llibertats, més aviat el contrari.
Per tant, senyor economista/polític expliqui'm de què els heu salvat exactament si se senten lligats de mans i peus igualment, privats de llibertats?

Petits plaers

It's not easy to fly when you can even run, who said we need legs?

Prop de Torredembarra